UNITS/DES PER UN CANVI GLOBAL

TEXT DEL MANIFEST

El 15 de octubre, unidos y unidas en nuestra diversidad por un cambio global, exigimos democracia global: un gobierno global del pueblo y para el pueblo. Inspirados en nuestros hermanos y hermanas en Túnez, Egipto, Libia, Siria, Bahrain, Palestina-Israel, España, Chile y Grecia, también exigimos un cambio de régimen: un cambio de régimen global. En las palabras de Vandana Shiva, la activista india, exigimos el remplazo del G8 por la humanidad completa- el G7,000,000,000.

Las instituciones internacionales no democráticas son nuestro Mubarak global, nuestro Assad mundial, nuestro Gaddafi internacional. Estas incluyen: el FMI, OMC, el comercio internacional, los bancos multinacionales, el G8/G20 y el Consejo de Seguridad de la ONU. Como Mubarak y Assad, no permitiremos que dirijan nuestras vidas sin nuestro consentimiento. Todos nacimos iguales, pobre o rico, mujer o hombre. Africanos y Asiáticos son iguales a Europeos y Americanos. Nuestras instituciones deben reflejar esto o ser derrocadas.

Hoy, más que nunca, fuerzas globales determinan nuestras vidas. Nuestros trabajos, nuestra salud, nuestra vivienda, nuestra educación y nuestras pensiones están controladas por los bancos internacionales, el mercado, los paraísos fiscales, las corporaciones y las crisis financieras. Nuestro medio ambiente está siendo destruido por contaminación en otros continentes. Nuestra seguridad la determinan las guerras y el comercio de armas, drogas y recursos naturales que benefician a personas fuera de nuestras fronteras. Estamos perdiendo el control sobre nuestras vidas. Esto debe terminar. Esto va a terminar. Los ciudadanos del mundo debemos recuperar el control sobre las decisiones que nos afectan a todos los niveles – de global a local. Esto es democracia global. Esto es lo que hoy exigimos. [Este párrafo fue agregado siguiendo las sugerencias de las asambleas]

Como los zapatistas mexicanos, hoy decimos “¡Ya basta! Aquí el pueblo manda y el gobierno obedece” - ¡Ya basta! Aquí el pueblo manda y las instituciones globales obedecen. Como los indignados españoles decimos “¡Democracia real ya!”- Democracia global real ya.

Hoy hacemos un llamado a los ciudadanos del mundo: ¡Globalicemos la Plaza Tahrir! ¡Globalicemos la Puerta del Sol!

El manifiesto se ha elaborado después de cuatro meses de trabajo, en los que se han realizado consultas entre los grupos, activistas y asambleas de países como Egipto, Túnez, Reino Unido, Alemania, España, EEUU, Palestina, Israel, Brasil, México, Uruguay, Argentina, India y Australia.

Doble moral de les patronals? I tant!

Diu C. A., amb el que la galllineta darrerament manté un debat intens, en un comentari a l'entrada del seu bloc on intenta justificar la retallada a pagament no delegat: “Segueixo pensant que la situació de l'escola concertada i la del seu professorat és força injusta, però és un moment especialment difícil com per intentar reparar, precisament ara, una situació d'injustícia que fa més de 25 anys que dura.”

Vaja, fa 25 anys que patim una situació d’injustícia. Però d’aquesta situació la responsabilitat compartida la tenen les patronals i durant 25 anys no han mogut un dit per modificar-la (més aviat el contrari, molts fils s’han mogut per perpetuar-la). I si l’altre responsable és el Departament, no caldria recordar que en la major part d’aquests 25 anys l’administració ha estat en mans d’un govern (Pujol) molt complaent amb la privada concertada.

Amb una organització més racional de la feina, les patronals podrien haver reduït la pressió a la que han estat sometent als seus treballadors/es, amb un horari lectiu que ens obliga regularment a renunciar a una part important del nostre temps de lleure. I davant d’una situació injusta, l'opció de les nostres patronals, tant comprensives en el discurs, s’ha convertit, en el terreny dels fets, en la garantia de la seva perpetuació.

Doble moral, per part de les patronals, FECC inclosa? I tant!

COM JUSTIFIQUEN EL QUE NO ES POT JUSTIFICAR

Continuem amb el debat amb una de les veus d’una patronal, ja que en la darrera entrada del seu bloc intenta justificar el “donde dije digo, digo diego”, que ha suposat l’aplicació de la retallada als salaris de pagament directe, amb un canvi d’escenari que justificaria aquesta retallada.

Que deien inicialment les patronals : "CAP RETALLADA AL PROFESSORAT SENSE IGUALTAT REAL AMB LA PÚBLICA", Convocatòria 17 de juny de 2010, amb el suport de totes les patronals.

Un canvi d'escenari justificaria "RETALLADA AL PROFESSORAT AMB IGUALTAT REAL AMB LA PÚBLICA", però en cap cas "RETALLADA AL PROFESSORAT SENSE IGUALTAT REAL AMB LA PÚBLICA", és a dir, el canvi d'escenari podria explicar la retallada, però en cap cas invalida el criteri d'igualtat manifestat, que en el context del manifest està subsumit al concepte de justícia.

Defensar l'economia de mercat porta casi amb tota seguretat al relativisme (moral!): el canvi d'escenari justifica que el que era injust ha esdevingut just, en poc més d'un any. I no puc deixar de manifestar la meva dificultat de conciliar una concepció relativa de la justícia amb els valors que defensa aquella patronal.

I quan vulguin podem fer un repàs de Lògica, així evitarem fal·làcies "matusseres".

A propòsit d’una entrada del bloc VENT DE CARA

Senyors i senyores de la FECC i altres patronals, em poden explicar com aconsegueixen que el nostre sector sigui l'excepció a l'hora de mobilitzar-se per protestar contra les retallades? Ai, no me'n recordava, sí, ens van mobilitzar les patronals un 15 de juny i es van omplir la boca de paraules que ara s'han empassat, però en aquest cas es tractava de desmobilitzar una vaga convocada per UGT i CCOO (i per USOC en general, menys a la privada (?!?!?)).

Però ara, que han recomanat aplicar la retallada als salaris de pagament directe, és molt, molt difícil d'entendre que no hi hagi ni la més mínima reacció.

A sobre, si dic que es manipula i no es deixa parlar lliurement als treballadors/es del sector, se m’acusa de falta de respecte als meus companys/es. El que sí em sembla poc respectuós amb els meus companys/es és el paternalisme laboral habitual en les seves escoles, on a l'hora d'exigir deures som comunitat, però a l'hora de respectar drets són empresa "pura i dura". Han respectat el dret a la negociació col·lectiva dels seus treballadors/treballadores, amb l'aplicació d'una retallada al marge del conveni i les taules salarials? Això sí que és faltar-nos el respecte, a la nostra dignitat que implica els nostres drets com treballadors/es. Però, em sembla que sempre han considerat que els nostres drets s'havien d'aparcar a la porta de l'escola.

I amb tots els respectes, suposo que un delegat escollit pels treballadors/es pot representar més fidelment el que elles i elles senten i pensen, que no pas un representant de les patronals.
A la seva disposició, per seguir confrontant dos punts de vista que amb les retallades a la vista ara mateix estan radicalment oposats.

PD. Nosaltres ara tenim el vent en contra, i no de cara.