Nou curs amb l'aplicació del nou calendari maragallià i amb retallades.
Molts interrogants i una certesa confirmada: quan no interessa no som iguals als companys/es de la pública (hores lectives) i quan interessa sí (reducció del sou).
Entre els interrogants: quan els/les treballadors/es de l'ensenyament privat concertat serem plenament majors d'edat?
M'explico: el curs passat vam patir una retallada compartida amb altres sectors finançats amb fons públics i l'única resposta significativa dels/de les treballadors/es afectats va ser a partir d'una iniciativa de les patronals. La vaga del sector públic no va obtenir un seguiment perceptible al sector concertat i, en canvi, la concentració de la P. de S. Jaume va ser l'única resposta rellevant a la retallada. Em fa vergonya que fos així, com a membre del col·lectiu afectat, però els fets són els que són: només hi ha hagut mobilització amb la tutela de les patronals i qui no actua per si mateix està en la mateixa situació que un menor.
Amb clara inspiració dylaniana:
Diguem quan temps haurà de passar,
abans de defensar els nostres drets?
Quants greuges més haurem de patir,
sense aixecar ni la veu?
The answer my friend is blowin' in the wind.
The answer is blowin' in the wind!
Molts interrogants i una certesa confirmada: quan no interessa no som iguals als companys/es de la pública (hores lectives) i quan interessa sí (reducció del sou).
Entre els interrogants: quan els/les treballadors/es de l'ensenyament privat concertat serem plenament majors d'edat?
M'explico: el curs passat vam patir una retallada compartida amb altres sectors finançats amb fons públics i l'única resposta significativa dels/de les treballadors/es afectats va ser a partir d'una iniciativa de les patronals. La vaga del sector públic no va obtenir un seguiment perceptible al sector concertat i, en canvi, la concentració de la P. de S. Jaume va ser l'única resposta rellevant a la retallada. Em fa vergonya que fos així, com a membre del col·lectiu afectat, però els fets són els que són: només hi ha hagut mobilització amb la tutela de les patronals i qui no actua per si mateix està en la mateixa situació que un menor.
Amb clara inspiració dylaniana:
Diguem quan temps haurà de passar,
abans de defensar els nostres drets?
Quants greuges més haurem de patir,
sense aixecar ni la veu?
The answer my friend is blowin' in the wind.
The answer is blowin' in the wind!
De moment s'anuncien carretades de recursos, contenciosos administratius, etc. Tanmateix, la tisorada ja ens l'han clavada. Tenim al davant una convocatòria de vaga necessària, però que arriba molt tard i que probablement tindrà un seguiment relativament baix.
ResponEliminaI falta la reforma de les pensions i la jubilació als 67 anys amb vint anys de cotització.
Mala peça al teler...
Hola Joan,
ResponEliminaBenvingut i a veure si la gallineta serveix per obrir nous camins...
Isidre