A la meva escola vam fer vaga general 7 persones. El descompte aplicat sobre el salari brut estava al voltant de 200 euros. Com l'escola i el departament no van deixar d'ingressar res, diguem-ne que van “guanyar” uns 1400 euros. Si enlloc de 7 persones fossin 100, l'estalvi seria de 20.000. I podríem continuar sumant.
Continuem fent números. Un treballador de la concertada que hagi participat en les vagues de juny i setembre i es plantegi participar en la del 30 de març i en la possible convocatòria contra la reforma de les pensions i la jubilació, en 9 mesos haurà deixat de cobrar 800 euros.
Les primeres conclusions d'aquests comptes son que fer vaga és un veritable sacrifici per al assalariat/da. I que, en el nostre sector i en altres serveis públics, el perjudici econòmic per empreses i administració és poc rellevant.
Com a molt, si el seguiment de les vagues a la privada concertada fos més significatiu, les patronals veurien perjudicat el seu “prestigi” i quedaria una mica alterada la imatge de estar al marge de tota conflictivitat laboral. Però aquest argument acompanyat dels números anteriors sembla poc convincent a l'hora d'arrossegar a companys/es (i només cal mirar amb distància i objectivitat les dades).
Sembla necessari, per tant, començar a reinventar la forma de fer sindicalisme, tant al nostre sector com en general. Un moviment de base i assembleari, com està sorgint en alguns centres, és un punt de partida en aquesta direcció. Us puc assegurar que la dinàmica d'assemblees iniciada al meu centre, sense haver decidit encara cap mesura de pressió, ha provocat més preocupació que el seguiment de la vaga general.
Continuem fent números. Un treballador de la concertada que hagi participat en les vagues de juny i setembre i es plantegi participar en la del 30 de març i en la possible convocatòria contra la reforma de les pensions i la jubilació, en 9 mesos haurà deixat de cobrar 800 euros.
Les primeres conclusions d'aquests comptes son que fer vaga és un veritable sacrifici per al assalariat/da. I que, en el nostre sector i en altres serveis públics, el perjudici econòmic per empreses i administració és poc rellevant.
Com a molt, si el seguiment de les vagues a la privada concertada fos més significatiu, les patronals veurien perjudicat el seu “prestigi” i quedaria una mica alterada la imatge de estar al marge de tota conflictivitat laboral. Però aquest argument acompanyat dels números anteriors sembla poc convincent a l'hora d'arrossegar a companys/es (i només cal mirar amb distància i objectivitat les dades).
Sembla necessari, per tant, començar a reinventar la forma de fer sindicalisme, tant al nostre sector com en general. Un moviment de base i assembleari, com està sorgint en alguns centres, és un punt de partida en aquesta direcció. Us puc assegurar que la dinàmica d'assemblees iniciada al meu centre, sense haver decidit encara cap mesura de pressió, ha provocat més preocupació que el seguiment de la vaga general.
Les teves reflexions fan pensar, i molt, en quin és el millor camí. Realment el cost d'una vaga amb poc seguiment sempre és per als treballadors/es. Estic amb tu que cal reinventar el sindicalisme, però cal despertar també a la gent. La consciència de que els problemes són de tots, de que som classe treballadora encara que guanyem més de 1000 euros, que les coses no es canvien mirant com passa el temps, vols dir que es pot canviar reinventant el sindicalisme?. Jo estic amb tu... noves idees i noves maneres per a temps nous.... Però en general estem tots dormits en la comoditat i el conformisme. A la meva escola hem fet alguna assemblea i realment la gent ve, però li costa participar. És força decebedor.
ResponEliminaAra ja no sóc delegada i encara em costa més arribar als altres, encara que no ho deixo d'intentar. Ajuda molt tenir informació i compartir-la, anar movent consciències, per què realment costa pensar en anar a la vaga quan només som dos de l'escola qui ho ha fet en els darreres. Encara que tinguis raons de pes, t'acaba quedant cara de pansa!. Per tant, m'afegeixo a trobar noves maneres de fer sindicalisme! salut i Bon any 2011.