A la meva edat començo a pensar que hi ha situacions que no
tenen remei. La negociació del nostre conveni s’ha traduït en els darrers dies
en una picabaralla entre sindicats, que ens porten a un carreró sense sortida i
ens deixa, una vegada més, als treballadors/es del sector amb el cul a l’aire.
A les desavinences entre els responsables del tres sindicats, s’hi ha sumat una
campanya a change.org d’un comitè en contra la signatura del conveni, que
resulta ser d’un dels sindicats que està per signar-lo i que ha rebut el suport
públic del sindicat minoritari, que no està per la signatura. Podeu comprovar
directament el que diu cada sindicat i la petició de change.org en els enllaços
següents.
Petició del comitè d'una escola concertada UGT USOC CCOO
Caldrà, potser, reconstruir la màxima “divideix i venceràs” recordar-nos que si estem dividits ens venceran,
és a dir, les patronals seguiran fent el que els hi doni la gana. Però anem
primer a analitzar els dos punts en conflicte.
Vinculació de les taules salarials als mòduls de
concert. És evident que aquesta
vinculació existeix per als docents de pagament delegat des de fa molts anys i
fins el 2010 era més un avantatge que no un inconvenient. En aquest punt tenen
raó els dos sindicats majoritaris, signar aquesta qüestió no hauria de representar
cap problema, el que en aquest punt és problemàtic és que la vinculació
salarial no es tradueix en una vinculació de les hores de treball, especialment
les lectives i en l’àmbit de secundària, per complir amb el principi d’equitat entre
salaris i feina.
Suspensió temporal del premi de fidelitat. Aquí el problema és
de contrapartides i garanties. Si es tracta veritablement d’una suspensió
temporal, s’ha de garantir el seu futur pagament i, com en tota negociació, exigir
alguna classe de compensació per aquesta renúncia temporal, sigui en reducció d’hores
lectives, sigui en posar límits clars als abusos que molts centres practiquen
en la distribució de substitucions, per exemple.
Com dèiem en termes metafòrics més amunt, aquesta
picabaralla entre sindicats i entre sectors d’un mateix sindicat, ens deixarà
sense una efectiva defensa dels nostres interessos en aquesta negociació, ja
que, pel que m’ha arribat a hores d’ara, no hi ha cap contrapartida o renúncia
per la part patronal. Però, a més, contribuirà a engreixar el paternalisme de
molts titulars i al silenci i l’apatia de la majoria dels treballadors/es. Tot
plegat, rodó i sense cap aresta per les patronals.
Em sembla que al final, els que representem els sindicats a les escoles i vivim el dia a dia d’unes condicions de treball on no paren de créixer les exigències i reduir-se els drets, haurem d’engegar una campanya de change.org per exigir la dimissió als professionals del sindicalisme del sector que negocien en el nostre nom, per la seva inutilitat a l’hora de defensar els nostres interessos i per la seva contribució a fer possible el que tant desitgen les patronals: la manca d’unitat sindical en el moment culminant d’una negociació.
I que no ens comencin a posar les mateixes excuses que les criatures: tota la culpa és de l’altre!
Isidre, tens tota la raó
ResponEliminaJa era hora que algú ho digués! Ja no sóm víctimes només dels polítics corruptes i dels patrons desalmats, això no passaria sense la complicitat de certs sindicalistes, no dic tots però si els que tenen suficient poder per vendre'ns.
ResponEliminaRosa
La història no son les rondalles a la vora del foc que explica l'avi. La història són els fets constatables i, per tant, inqüestionables. Hi ha però que es dedica a reinventar la història per poder fer interpretacions que li resultin còmodes o el que és pitjor, interessades. Una pràctica tan recurrent com dogmàtica.
ResponEliminaQuina visió més dogmàtica de la Història!!! I per a poder reiventar, algú haurà d'haver inventat abans. L'autor/autora d'aquest comentari, té alguna relació amb les persones directament implicades en la negociació?
ResponEliminaSense entrar a fer valoracions, us adjunto el número de DOGC on apareix publicat l'acord d'analogia retributiva, del 2001, on tant UGT com CCOO vam renunciar a negociar les taules de pagament delegat, una renúncia a la qual vam donar rang de conveni.
ResponEliminaDOGC núm. 3480 - 26/09/2001
4. S’estableix el següent calendari, per assolir l’analogia de les remuneracions del personal docent dels centres docents privats concertats amb les retribucions que els funcionaris dels cossos docents equivalents perceben, en cada cas, en concepte de sou base, complement de destinació, complement específic i millora addicional. L’analogia es durà a terme, d’acord amb les equivalències que s’indiquen a continuació entre les categories professionals i els nivells dels cossos dels funcionaris docents
Conveni col•lectiu de treball
Les organitzacions patronals i sindicals signants donen naturalesa de Conveni col•lectiu de treball, dels regulats en el títol 3 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, al present Acord, amb exclusió expressa d’aquesta condició per a l’Administració pública signant.
Realment ningú pot posar en dubte que aquesta vinculació existia de facto, per això no es pot entendre que en aquest punt no hi hagi acord entre sindicats, ni, en conseqüència, la voluntat de posar-se forts en el tema del premi de fidelitat.
EliminaPer cert, l'annex 6 que estableix la renovació automàtica del conveni explícitament, pot obrir la porta a una redefinició de posicions en la negociació, tal com diu el comitè de Salesians? Perquè aleshores, per part dels treballadors, no hi hauria cap urgència per signar el conveni.
Cal aclarir conceptes: L’administració paga per delegació dels titulars que són qui contracta i genera l’obligació (ja ho havieu notat, oi?). Les negociacions de retribucions del personal en pagament delegat (inclosos els acords d’analogia) sempre han estat cosa de tres parts.
EliminaEls acords d’analogia retributiva, com també l’acord d’estadis (impugnat inicialment per USO tot i que, per sort, van perdre el litigi), no són la crònica d’una renúncia sinó que CCOO els va impulsar perquè prevèiem i així ha estat un gran avenç en les nostres retribucions. No ho hauríem fet si s’hagués previst que rebaixarien els nostres sous.
Per si algú no se n’ha adonat, avui la situació és diferent de fa 20 anys. NO avancem cap a l’homologació (de la concertada amb la pública) sinó a l’anti-homologació (de la pública amb la concertada). A tots plegats només ens homologuen a l’hora de retallar sous i drets però no a l’hora d’aconseguir-los (plus de tutor, plus d’especialista, horaris lectius, plantilles, jubilació,...).
Els acords d’analogia han estat possibles en el marc del redactat de l’actual conveni, que respecta el dret a la negociació de les taules. No és en absolut necessari acabar amb aquest dret. Nous acords serien factibles: encara no estem plenament homologats...
El que passa és que tampoc és veritat que hi hagi urgències per signar el conveni, per molt que algú s'hagi inventat que signarem aquest mateix divendres. Però que no hi hagi pressa tampoc vol dir que sigui bo estar cinc anys sense conveni, com ha passat amb algun altre sector no fa pas gaire. Pel que fa al que diu el Comitè de Salesians, farien bé de venir a les reunions delegats a explicar-nos-ho, perquè en dos anys no han vingut mai a cap reunió i la convocatòria els arriba com a tots els altres.
ResponEliminaPel que fa al premi de fidelitat, la proposta de redactat parla de suspensió i d'iniciar les negociacions per suprimir-lo amb les compensacions que acordem les parts. El que no entenc és que això és el mateix que proposa CCOO a la seva pàgina web, i en canvi en altres àmbits diuen "no" a la supressió... També diuen que la mesa no ha acceptat cap de les seves propostes, quan en realitat fins fa una setmana no havien enviat res als membres de la mesa...Entén que és difícil posar-se d'acord en aquestes condicions.
Molt hàbil l’estratègia dels renunciadors, perdó, negociadors. D’entrada, inapliquen l’article en qüestió (no és només que s’ajornen els abonaments sinó que directament queda en suspens) per a tot el personal docent (no només pel que és en pagament delegat) i des del 14-04-2012. Quedarà en suspens no fins una data prefixada sinó fins que les parts es posin d’acord en un redactat que substitueixi l’actual: així passi el temps, mentre no hi hagi acord, regeix la suspensió! (disposició transitòria primera del nou conveni). A més, les parts negociadores es comprometen a establir negociacions de cara a l’ “extinció” (no parlen de “modificació”, “compensació”, “contraprestació”, “substitució”,...) en el proper conveni (disposició addicional primera 2).
EliminaAra digueu: si no hi ha pressa i ho teniu tan clar, perquè no ho fem a l’inrevés? Perquè primer no establim el nou acord sobre el premi i després ja parlarem d’inaplicar el què calgui? Perquè o a canvi de què tanta precipitada renúncia?
Per cert, el què voleu signar és del tot diferent al què diu CCOO i ho sabeu. El què hem recollit dels centres i diem arreu és:
El premi de fidelitat és TAMBÉ SOU. NO acceptem aquesta nova retallada salarial.
- Acceptaríem un retard o fraccionament en els pagaments per als centres en dificultats.
- Podríem negociar per transformar el premi de fidelitat en un altre concepte salarial que no suposés concentració de la despesa. Per descomptat, negociaríem primer la transformació i, només si aquesta fos suficient, podríem arribar a parlar de la seva eliminació. MAI una renúncia d’entrada i gratuïta.
Albert Llargués
Aneu del tot errats. La qüestió de la vinculació en conveni de les taules salarials als mòduls de concert no deixa les coses com estaven perquè:
ResponEliminaa) Implica l’acceptació formal i legal de les retallades (hagudes i, sobretot, per haver). Aquesta supeditació impossibilitarà cap reclamació col•lectiva i/o individual que ens permeti recuperar les retallades al nostre salari. Això no és, com falsament ens diuen, una qüestió merament “estètica” i menys quan, en aquests moments, comencen a sortir sentències favorables que podrien obligar a pagar al Departament d’Educació i/o als empresaris. Amb un redactat com el què es proposa, NO HAURIEM POGUT NI ANAR A JUDICI per les retallades del 2010 ni hi podríem anar ara per les de l’EXTRA del 2012 (- 6,25% anual) ni, a curt termini, per les possibles retallades de l’EXTRA del 2013. Els únics que hi surten guanyant són els titulars que, a partir d’ara, tenen total “seguretat jurídica” i eviten “la judicialització de les relacions laborals” (Butlletí 223 de l’Escola Cristiana); evidentment, som nosaltres qui perdem aquesta opció a la via judicial.
b) La negociació de les taules salarials és el nucli de la negociació col•lectiva, del contracte entre treballadors i empresa. La supeditació de les taules salarials als mòduls de concerts, que ens inhabilita en el futur a negociar-les, resta capacitat a la negociació col•lectiva.
Aquesta situació és molt perillosa, donada la inseguretat jurídica actual: la normativa es va modificant per Reials Decrets o Decrets Llei de governs dretans. I més quan s’està parlant de la possibilitat de modificar el sistema de finançament de les escoles concertades, és a dir, dels mòduls del concert educatiu -modificacions que ens poden venir des de la Generalitat, amb el desplegament de la LEC, o de la futura llei que vol aprovar el ministre Wert-. El repartiment dels diners dels mòduls (sous i manteniment) podria quedar en mans dels empresaris i, per tant, el nostre salari sotmès al seu criteri i sense capacitat de negociar.
NO és només que pugui variar la part del pastís que podrem tallar: és que, a partir d’ara, ja no el podrem ni tallar nosaltres perquè vindrà tallat des de l’obrador de la pastisseria (no cal ser el Noi del Sucre per entendre-ho).
TOTS els sindicats de classe hem combatut amb la vaga general i recorregut al Constitucional les recents agressions al dret a la negociació col•lectiva. Ens hem oposat a què Govern o administracions públiques acabessin decidint sobre aspectes essencials de la negociació col•lectiva. També a l’educació hem defensat el dret a la negociació i la força vinculant del conveni. Perquè o a canvi de què els sindicats majoritaris de la concertada actuen de manera diferent aquí i ara?
c) No es moment de fer concessions gratuïtes en un tema com aquest davant d’un futur incert i canviant. I més quan sabem que el finançament de l’escola concertada i el pagament delegat del salari dels seu professorat té un elevat component ideològic/polític
Albert Llargués
Ho sento Albert, això és sindicalisme-ficció. Adjunto butlletí amb dades concretes que desmenteixen l'afirmació que no podrem reclamar si vinculem taules i mòduls. També responem al tema de la possible modificació de la normativa. Llegeix-te el recurs per la retallada de la paga extra, l'article 107 apartats 3 i 4 de la LOE i de passada l'acord d'Analogia Retributiva. Tot plegat sona a "Si hi hagués concertada a Mart, podríem reclamar la paga extra de Nadal?"
ResponEliminahttp://www.ugteducacio.cat/privada/EB_509.pdf
NO és sindicalisme-ficció el gran interès que tenen aquí i a Madrid les patronals en incloure el tema de la vinculació al conveni per a garantir, com et deia, la total “seguretat jurídica” i evitar “la judicialització de les relacions laborals”. Sento dir-li això a un company sindicalista: les Patronals sí que ho tenen clar! Favor els feu amb una mesura que merma la nostra capacitat d’acció jurídica a canvi de res. Per contra, amb el redactat que voleu subscriure, nosaltres, que sempre hem estat força vulnerables, ho serem cada cop més.
EliminaNO és sindicalisme-ficció que alts responsables del ministeri i del Departament parlin de que el règim de concerts, tal i com el coneixem, “no és viable”, que ha de ser qüestionat. Tremolem!
NO és sindicalisme ficció que a la Comunitat de Madrid la retirada dels concerts per a la FP de Grau Superior sigui un ja mateix , i que es parli de que tot seguit vindran la retirada de concerts de batxillerats i d’EI.
No és sindicalisme ficció que la clara idea és aquesta: no importa que l’endemà de la vostre previsible signatura del conveni la porció de pastís que tindrem sigui la mateixa; el què importa és que ja no la tallarem nosaltres.
Podrem seguir reclamant davant de les administracions? Sí, i tant, no hem dit pas que no! Ho seguirem fent tot i les dificultats que hi ha perquè les administracions siguin condemnades i, quan ho són, perquè finalment compleixin amb les sentències: “el bé comú” (interpretat sui generis, és a dir, en favor de banquers i poderosos) sembla justificar qualsevol vulneració de la legislació i qualsevol retallada … als febles.
Per cert, un dels motius que han al•legat UGT i CCOO per al recurs d’inconstitucionalitat per les retallades és que vulnera el dret a la negociació col•lectiva. A la FETE, us sona?
M’he llegit totes les normes que dius i veig les amenaces greus que planen sobre el nostre futur pel què diuen i per les modificacions que hi poden fer. Res d’això és ficció: som davant d’una greu ofensiva a tots nivells contra els drets dels treballadors i amb una transferencia de rendes del treball al capital; per nosaltres, la crisi, per ells, continuen els guanys.
No deixa de ser anecdòtic que sigueu vosaltres qui ens parleu de ficció. La FETE, tan mancada de directrius sindicals clares, viu en el nostre mateix planeta? Habita Mart? O el món de les idees que justifiquen renúncies (premi de fidelitat, per exemple) amb discursos que no aguantaríen un debat rigorós? Serà per això que vareu suspendre la reunió sindical unitària del 28 de gener? Per això no voleu fer assemblees conjuntes? Per això no veu informar de les negociacions fins que CCOO no va dir que el rei està nu i heu hagut de sortir a la palestra?
Respecte al butlletí, molt curradet. Llàstima que la condició de la seva excel•lència és apartar-se de les respostes al què nosaltres exactament diem (i del premi de fidelitat, ni mu).
I de passada faríeu bé de penjar a la vostra web el text de la proposta perquè la gent pugui fer-se una idea pròpia abans de passar "per la cuina", nosaltres ja ho hem fet. I després consultar afiliació i delegats, nosaltres ho estem fent.
ResponEliminaJo no crec ni en savis ni en Consells de Savis.
Prou que l’hem difós! Davant la vostra no informació, tants i tants delegats i afiliats d’UGT han hagut de venir a preguntar-nos a nosaltres què estava passant amb les negociacions!
EliminaVols menjar sense cuinar? Té, ben cru:
1- Premi de fidelitat:
a) Proposta de patronals, UGT i USO: Inaplicar temporalment al personal docent a partir del 14-04-2012 el contingut de l’article 73 del nou conveni durant la seva vigència o bé fins a que les parts signants pactin un redactat que substitueixi l’actual (DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Primera).
Les parts negociadores es comprometen a que, un cop signat el nou conveni, de manera immediata s’estableixin negociacions de cara a l’extinció del premi de fidelitat o permanència (DISPOSICIÓ ADDICIONAL Primera 2.)
b) Valoració d’UGT: D’acord: “La suspensió durant la vigència del conveni ens permetrà negociar-ne la suspensió sense la pressió que suposa la possibilitat de quedar-nos sense conveni” Butlletí num. 505 Febrer 2013 (pressió que és manifestament falsa mercès a l’annex 6!)
2- Vinculació de taules a mòduls:
a) Proposta de Patronals, UGT i USO: Vinculació de les taules salarials del personal que cobra totalment o parcialment de pagament delegat als mòduls de concert a partir de 01-01-2011
“En cap cas serà responsabilitat de les titularitats dels centres l’abonament de les possibles diferències de salari que poguessin existir per al personal docent amb dedicació en pagament delegat respecte dels mòduls econòmics dels concerts educatius del 2010” (DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA 2ª)
b) Valoració d’UGT: D’acord tot i que “preferiríem no incloure la vinculació”. “Els únics inconvenients d’aquesta mesura són estètics. En realitat la mesa negociadora no ha negociat mai aquests salaris, que deriven directament de les negociacions de la mesa general de la funció pública”. Butlletí num. 505 Febrer 2013. A CCOO també preferim no incloure-la i per això, simplement, no la incloem.
T’asseguro, Joan, que no és qüestió de qui és més savi o ho fa millor: tan de bo m’equivoquès i molt pel bé del sector. Però em temo que no serà així. Com em temo que, el pitjor de tot, és que tot el que et dic, en el fons, ja ho saps. Trist paper et toca ...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaSi que teniu teeeemps! Jo, entre classes, vigilancies, correccions, avaluacions, tutories i marrons, no puc fer literatura d'aquesta. I benvinguda la feina.
ResponEliminaBenvolgut/da anònim/a,
EliminaAquests companys tenen un temps perquè el seu treball consisteix en defensar els nostres drets, una altra cosa és que potser ho podrien fer millor. És d’agrair que participin i aclareixen les respectives posicions negociadores, han estat en el dia a dia de la negociació i enriqueixen el debat. Aquest espai ha cercat sempre l’acord entre les organitzacions sindicals del sector, és un detall la seva aportació i el seu temps. I no crec que sigui negatiu.
Si vols opinar sobre les qüestions que afecten als treballadors/es de la concertada, sigues benvingut/da, sinó millor que dediquis el teu preciós temps a altres ocupacions. Espero que la teva benvinguda a la feina no inclogui un comiat als nostres drets i a la nostra dignitat.
Jo he estat negociant però ara ja no hi soc. La veritat és que entre família, professió i sindicat, com tu, no tinc temps, cosa que m’obliga a escurçar les hores de son que, sovint, es redueixen a la meitat ... o menys.
EliminaGràcies per llegir-nos. T’ennobleix que t’interessis per aquestes coses que tant ens afecten!
La distància entre les dues visions està clara, tant per uns com pels altres. Però, jo segueixo considerant incomprensible que dos sindicats que tenen acords d'acció conjunta a nivell general i sectorial, i són dues "organitzacions de classe", no puguin arribar a posar-se d'acord en res. No sé quina mena de qüestions hi ha de rerafons (tinc les meves hipòtesis, és clar, i algunes notablement confirmades)però els més perjudicats serem els treballadors/es.
ResponEliminaJusta la fusta. A mí també em subleva pensar que la unitat sindical era possible amb una mica més de talla sindical i l'acord per a un conveni més just també posible amb una mica més de talla negociadora. Però alguns han preferit el camí de les renúncies, les picabaralles, la confrontació sindical. De pena.
EliminaPerquè no hem pogut arribar a acords? Seria incomprensible si no fos, com s’ha demostrat, per les grans diferències existents, en forma i fons. En forma, dos estils de negociar. L’un, dels majoritaris, d’esquena a les bases i/o utilitzant aquestes només a la fi per donar un vernís democràtic al procés, quan el negociadors ja s’han pronunciat pel sí. L’altra, la de CCOO, que no diu una sola paraula a la mesa negociadora que no vingui avalada per les bases. En el fons, dues estratègies. L’una, dels sindicats majoritaris (amb més delegats, més permanents, més “estructura”), que renuncia a drets anteriorment aconseguits sota les presions de les patronals, amb compensacions inexistents, minces, poc clares (algú pot malpensar que potser estiguin lluny de la mesa), com és claríssimament el cas del premi de fidelitat. L’altra, que no renuncia a res ni d’entrada ni de manera gratuita, si no és que vosaltres ens ho autoritzeu abans.
Perquè aquest és el principal tret diferencial: els negociadors de CCOO no ens apropiem dels vostres vots sinó que som justament uns representants que actuem només en nom vostre i pels vostres interessos més enllà del propi sindicat. Jo podria renunciar al meu premi de fidelitat, però no soc qui per renunciar al dels meus companys. Jo podria acceptar una puja salarial de 2% en 5 anys (0’4% per any!), però no soc qui per fer-ho en nom dels batxillerats. Jo podria acceptar estar 38 hores amb nens, però no que a infantil hi hagi jornades de 38 hores setmanals.Aquesta és la clara idea dels negociadors de CCOO: abans que res, som treballadors de l’ensenyament i lluitarem fins on puguem pels interessos de tots els nostres companys (com, per cert, proclamava el manifest unitari d’inicis de curs).
Tant de bo tots fessin el mateix! Tant de bo les bases ugetistes, lliures de pressions i condicionants aliens, tinguin més seny que els seus caps. Tant de bo decideixin no signar i poguem reprendre el camí unitari de la negociació per un conveni just que no continui el calvari de fer-nos pagar als treballadors i treballadores una crisi de la què NO en som culpables.
És molt difícil mantenir la unitat sindical quan un dels sindicats (CCOO), diu una cosa a les reunions entre sindicats, una diferent als delegats i encara una tercera a la mesa de negociació. No es pot mantenir la unitat quan els sindicats queden d'acord i quan encara no han passat 24h CCOO es despenja i canvia el discurs. I ho sento senyor Llargués alguns també lluiten per treure rendiment electoral (CCOO). CCOO ja va dir que no signaria el conveni al mes de desembre i l'únic que ha fet fins ara ha estat jugar amb els seus delegats/des, afiliats/des i intentar desacreditar a la UGT (d'on pensa que pot treure rendiment electoral) que no a la USOC (quina casualitat!)
EliminaSenyor anònim,
EliminaSeria greu ... si fos cert. Ningú més que nosaltres ha dit el mateix a tots els àmbits i al llarg del temps. NO hem dit que no signaríem cap conveni: al contrari, hem treballat per un conveni just, no per un conveni de renúncies (per això no cal treballar gaire). Vostè HO reconeix implícitament: el mes de desembre (i abans) ja dèiem que no signaríem un conveni tant penós perquè, entre altres coses, la pèrdua d’ultraactivitat que esgrimiu com a raó o com a “pressió” pot ser contestada amb l’annex 6.
Jo mateix he estat negociador fins a començaments d’any: he fet innombrables esforços per arribar a un acord i encara ara els segueixo fent malgrat tots els entrebancs, malgrat (sento dir-ho) vosaltres. Ningú dirà de mi que em mou més el rèdit electoral que la preocupació per la greu deriva del sector (drets, sous i pèrdua de llocs de treball inclosos).
CCOO cerca, com tots, la màxima incidència i representativitat, però –i això ens en diferencia clarament- NO a qualsevol preu. I ho paguem car, molt car, doncs el tracte que ens donen les titularitats, a diferència d’altres (i sí assenyalo algú), no ens dona cap concessió, ni en la negociació general ni en el dia a dia i centre a centre.
Els què han estat jugant amb nosaltres i amb el sector heu estat UGT i USO. Es comprèn que no tinguéssiu cap interès en l’acció unitària i que ens desconvoquéssiu de la reunió unitària del 28 de gener perquè el mateix mes de gener UGT i USO ja havíeu compromès un preacord amb les patronals (NO ho dic jo: ho diu l’informe sobre l’estat de les negociacions redactat per la USO el 14 de febrer).
Pel que fa al descrèdit, no trobareu una sola declaració, un sol escrit que us desacrediti o que s’aparti dels estrictes arguments ABANS de què vosaltres iniciéssiu una forta campanya de descrèdit en resposta, simplement, als nostres públics posicionaments sobre la negociació. Perquè els primers fulls volants ofensius van ser els d’UGT (butlletins num. 505 i 505 bis) i d’USO (CE-12-13-17) quan us veu començar a posar nerviosos perquè les pròpies bases qüestionaven tanta renúncia i el seu perquè. Abans d’això, cap crítica pública de CCOO a les vostres organitzacions.
Potser no és cap mèrit: a diferència vostra, no ens cal cap campanya de descrèdit. Amb les vostres renúncies sense compensació, que gairebé ningú (tret de vosaltres) entén, us desacrediteu sols.
Repreneu el camí de la unitat: no signeu i forcem i forgem junts un conveni més just.
Albert, d'esquena a les bases? Les bases són les que escullen els delegats sindicals que ens donen hores per alliberar-nos, els primers a donar-nos confiança. Jo fa tretze anys que sóc delegat al meu comitè d'empresa, no tothom que apel·la al sindicalisme de base pot dir el mateix.
ResponEliminaLamento el to de menyspreu personal i institucional dels teus comentaris, molt poc apropiats per algú que acaba les intervencions en aquest fòrum apel·lant a la unitat sindical i que va ser secretari general de la UGT al Vallès Occidental uns quants anys.
Et recordo que la reunió unitària es va desconvocar perquè tant UGT com USOC vam considerar una deslleialtat penjar la pròpia proposta un dia abans de la reunió. Tu mateix, encara que ara no ho admetràs, vas estar d'acord que era un error. Com vas admetre també fa uns mesos que havia estat un "error" enviar tres propostes diferents, de tres persones diferents, sobre el premi de fidelitat en 24 hores (tenim els correus, Albert, podem demostrar-ho a qui calgui i quan calgui).
També podem demostrar que l'única proposta que heu enviat a la mesa negociadora és la que havíeu penjat a la web dues setmanes abans de la darrera reunió, i la vàreu enviar tot just dos dies abans de la reunió. La majoria de les aportacions d'aquesta proposta formaven part de la proposta sindical unitària de març de 2012 (també ho podem demostrar, Albert, també ho podem demostrar), una proposta que ni CCOO ni USOC va voler signar tot i que UGT si ho hauríem fet, una proposta al marge del conveni i que contemplava moltes de les propostes que féu ara (37,5 hores pel PAS, per exemple).
No m'allargo més perquè tot i que em sembla que en aquest fòrum no tenim, afortunadament, massa audiència, no crec que aporti res continuar aquest debat. Així i tot et repeteixo que com a sindicat prenem nota del to de menyspreu a la institució("UGT, una organització sense criteri sindical), als negociadors d'UGT ("Tant de bo les bases ugetistes, lliures de pressions i condicionants aliens, tinguin més seny que els seus caps") i a les nostres bases dubtant de la seva independència a l'hora de prendre decisions.
Pren nota però pren-la bé. Repassa’t els escrits, TOTS els escrits que tu mateix has fet, els de CCOO i els meus propis, a veure qui menysprea a qui.
EliminaNo confonguis interessadament la crítica a una clara renúncia amb el menyspreu, ni institucional ni personal.
No he dit “UGT, una organització sense criteri sindical”. Al contrari, tinc el màxim respecte per la UGT des dels seus orígens, per aquestes mans i pel que representen i per tots els que hi han cregut i hi creuen (inclós el tiet Joan Baró, amic personal del noi del sucre i ugetista exiliat i empresonat). Jo mateix hi he estat com a afiliat, delegat, permanent i dirigent!
He dit, en resposta a les vostres acusacions, “No deixa de ser anecdòtic que sigueu vosaltres qui ens parleu de ficció. La FETE, tan mancada de directrius sindicals clares, viu en el nostre mateix planeta?” I ho he dit perquè ¿em podrieu dir quines directrius sindicals clares justifiquen renúncies innecessàries i sense compensació com les què ens ocupen? Parteix la FETE d’analitzar la mateixa realitat que nosaltres?
Personalment, tinc el màxim respecte per tots i cadascun dels negociadors i pels legítims interessos que representen. He dit, desitjant un canvi de rumb en la previsible signatura del conveni de les renúncies, “Tant de bo les bases ugetistes, lliures de pressions i condicionants aliens, tinguin més seny que els seus caps. Tant de bo decideixin no signar i poguem reprendre el camí unitari de la negociació per un conveni just”. I ho he dit perquè ¿què té d’assenyat renunciar, per exemple, a l’actual sistema de negociació de les taules salarials i al premi de fidelitat sense necessitat, sense contrapartides, ni compensacions, ni tal sols compromisos futurs, sense ni tan sols lluita?
Llegeix bé i no de manera encesa: NO dubto de la independència de les bases a l’hora de prendre decisions. A l’inrevés i a això em referia: sou, som els negociadors els que tenim més pressions i condicionants externs. I quan més estructura, més. Ho saps prou bé.
No t’ofenguis però amb tu les discussions sobre les idees i els posicionaments sempre acaben en allò personal. Revisa-ho. La teva salut i les teves relacions ho agrairan.
Faries bé de no barrejar temes de salut i personals, et pots ficar en un bon embolic, Albert. La gent, la poca gent que segueix aquest fòrum i tots els altres fòrums relacionats amb el sector, malauradament, saben llegir i es poden fer una idea de com és cadascú. No llegeixo de manera encesa quan em faltes el respecte dient que em toca fer un "trist paper" (no era jo el que parlava en termes personals?). No em molesta que la gent parli clar i em digui el que pensa de mi, si que em molesta que llavors vagin de pacificadors. Et deixo l'última paraula/es, segur que sabràs fer una bona síntesi.
EliminaEl darrer paràgraf, inclosa la darrera frase, respon el teu comentari de les 11.17, un autèntic despropòsit amb un únic ànim ofensiu en allò personal, que molt assenyadament has eliminat. T’ho agraeixo i, en conseqüència, considera retirada per depassada aquesta darrera al•lusió.
EliminaCrec sincerament que sempre és trist haver de justificar tan clares renúncies com les que ens ocupen –tasca que fas amb el nivell de competència que et caracteritza-, més quan un s’ha significat com tu i durant tants anys com a sindicalista i en una inequívoca defensa del sector. NO és fàcil quan la mateixa FETE,a nivell estatal, diu en el seu butlletí de 24 de gener “Si las propuestas patronales fuesen aceptadas por las organizaciones sindicales podrían perderse derechos conseguidos durante años con la negociación colectiva como la paga de antigüedad (...)”. Em posava en el teu lloc i pensava com em seria de difícil, si és que pogués, l’encàrreg de gestionar la comunicació de la meva organització sobre aquestes renúncies. Disculpa’m si ho has considerat una falta de respecte perquè no era aquest el meu propòsit.
El què de tu penso és més, molt més elogiós del què et puguis figurar. Per descomptat, no té res a veure amb el què penso i sento davant de determinats indignes del món de l’ensenyament –alguns sindicaleros inclosos-. Pots corroborar-ho parlant amb qui vulguis perquè, a diferència d’altres, tinc el costum de dir el més lleig al davant i, pel darrera, en absència dels afectats, abstenir-me de fer comentaris que puguin resultar ofensius (si més no, tret que repetidament em burxin).
No vaig ni presumeixo de pacificador però creu-me que, dins de les meves migrades possibilitats, m’he mogut i molt per l’apropament de postures i una justa resolució del conflicte. Mentre he estat negociador i més enllà, m’he significat –amb menyspreu del risc d’immolar-me o, si més no, de sucarrimar-me en excès- en la defensa de la unitat sindical, particularment amb la UGT. El mateix puc dir de la defensa d’un conveni més just que conjuminés els diferents interessos en joc en comptes d’imposar de manera aclaparadora els d’una part (endevineu quina). He lluitat en va per novedoses propostes de consens que s’han estrellat davant el buit de la resta d’implicats, compromesos des de gener en un preacord que, en l’actual formulació, ni CCOO ni jo podrem mai acceptar.
Aquells que de debó ens mou la defensa dels treballadors i treballadores de la concertada, els pocs sindicalistes que en aquest petit i poc agrait món han estat i són, estem condemnats a entendre’ns. Si no ho fem, anirem “de derrota en derrota” davant d’una ofensiva –aquesta sí- unitària, clara en la direcció, força elaborada i ferma. El pitjor de tot és que el sector, el mateix que se’ns gira tantes vegades d’esquena, no ens ho perdonarà.
Agraeixo a l’Isidre l’esforç ingrat, poc reconegut, de tirar endavant tant de temps “La galineta” i de fer possibles debats com aquest, ni que sigui de tant en tant i per a minories ínfimes.
Espero i desitjo, Joan, que tu també puguis sentir-te reflectit en aquesta cloenda que em deixes fer -i t’ho agraeixo- i que, de segur, hauries pogut redactar tan bé o millor que jo.
“Arrieros somos y en el camino nos encontraremos”
Tanquem el tema, Albert, i ja parlarem en persona que segurament serà més assenyat. Només t'he de corregir que el comentari meu de les 11.17, francament desafortunat per part meva, era posterior a la referència al meu "trits paper". Així i tot crec que tots dos fem un trist paper tirant-nos els plats pel cap d'aquesta manera. I disculpa'm que t'hagi usurpat el tancament del tema!
ResponEliminaPer què UGT diu "La suspensió durant la vigència del
ResponEliminaconveni ens permetrà negociar..."
Per què té tant d'interés, el mateix que la patronal, en signar en contra dels treballadors i dels comitès?
Per què renuncia al Premi de Fidelitat i a canvi de què?
Per què ens estan venen UGT? i a canvi de què...?
UGT no renuncia al premi de fidelitat. Si llegiu la disposició transitòria primera del nou conveni podreu fer tots la vostra pròpia interpretació sense necessitat de que altres ho facin per vosaltres. Llavors podrem començar una altra vegada a parlar-ne
EliminaCompanys d'UGT
ResponEliminaCompanys de CCOO
Per què no aprenem de com mantenint la unitat han aconseguit en NISSAN sortir-se'n?
El compromís d'un sindicalista és NOMES amb els treballadors i treballadores, no amb la patronal.
USOC ja té clar, com ho tenia en NISSAN; que el seu compromís és amb el patró...
Però UGT no pot vendre's d'aquesta manera. No pot trair als treballadors i treballadores que representa.
EXIGEIXO que mantigueu entre vosaltres el mateix respecte amb els treballadors que en NISSAN.
DEMANO que convoqueu una ASSEMBLEA CONJUNTA de tots els treballadors/es del sector en les Cotxeres de Sants,
I que fruit de l'Assemblea sorgeixi una unitat d'acció que ARA no existeix.
Guanyarem tots. Però en tot caas, no perdrem els i les treballadores.
Aquí un escrit que he trobat de Joan Carles Gallego, que segur comparteix Álvarez:
http://www.joancarlesgallego.cat/jcgallego/aspnet/article.aspx?clau=2911
Què diu el conveni que volen signar USOC i UGT?
ResponEliminaAl 2n cicle d’Educació Infantil i a l’Educació Primària, el temps d’esbarjo es considerarà sempre hora lectiva quan es compleixin de manera
simultània els següents condicionants:
a) per als docents que facin vigilància
efectiva dels alumnes en el temps d’esbarjo;
b) mentre que el temps d’esbarjo sigui considerat activitat curricular en els plans oficials d’estudi de les etapes referides i
c) pel temps efectivament destinat a aquesta
activitat (generalment ½ hora diària)
Què valoració fa UGT?
"Una altra de les reivindicacions
històriques d'UGT. Malgrat que en
alguns centres aquest temps de
vigilància ja tenia consideració de
jornada lectiva, a partir d'ara ho
tindrem per conveni."
On està la trampa?
Que només és lectiu per aquell que la fa... I sense valorar-la més del que realment significa.
I tal com va el Departament, amb canvis cada vegada més clars de no considerar-lo temps educatiu/lectiu a les seves instruccions, deixa la porta oberta a una futura regressió
Això vol dir que a partir d'ara tindrem més hores al centre... sense possibilitat de demanar compensacions... Ma d'obra més barata... a gust de la patronal
On és el guany pels treballadors?... Per les patronals sí!!!
Als negociadors de la UGT els regalen apartaments a Marbella i cotxes de luxe, ojo!
ResponEliminaConec els negociadors d'UGT i ja et puc assegurar que de regals ni un, és més, aquest comentaris no els hauries de fer com a anònim, els hauries de fer amb nom i cognoms per tal de poder-te denunciar amb nom i cognoms.
EliminaJordi Puyoles