A mi no em surten els números. Representa que a Catalunya hi han uns 1900 delegats de privada concertada. Pel cap baix, una tercera part són de Barcelona i comarca, quedem-nos en 600. Quantes persones érem avui? Potser, 200 o 250? O menys? El que m'ha quedat clar és que érem menys que el mes passat.
Què passa, doncs? Si no aconseguim ni mobilitzar-nos els/les representants sindicals, que hauríem de ser els que tirem del carro, aleshores millor que ens plantegem si tot plegat val la pena.
Potser caldria organitzar-ho d'una altra manera. Per exemple, que alguns representants sindicals lliurin el conjunt de reclamacions, mentre el gruix (que hauria de ser més gruixut!) dels participants fa visible la nostra protesta al carrer. Així també evitaríem la picaresca que comença a aparèixer com en totes les cues. Avui mateix, després d'estar més d'una hora i mitja a peu dret, com donaven números, ha aparegut una companya amb un número anterior al nostre que li havien lliurat per evitar-se la cua. Així hem començat a entendre perquè, en lloc d'escurçar-se per davant, progressivament es feia més curta per darrere. Una cua molt atípica!
Però el problema de fons, sigui quina sigui la seva explicació, és la poca implicació de un bon nombre de representants sindicals del sector, i tal com estan les coses és un problema greu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada