Al final i amb menys assistència de la desitjable, la concentració de delegats/des del 23 de juny va aconseguir aplegar les tres forces sindicals. Però com sempre, el compromís de cada sindicat amb la mobilització no ha estat el mateix, la força sindical majoritària del sector no estava representada de forma proporcional al seu nombre de delegats/des i això que la concentració era davant del Departament.
Trobo a faltar, també, alguna acció dirigida explícitament a les patronals que, en un any, han passat de mostrar-se “solidàries” amb els afectats per la disminució salarial, a plantejar noves retallades als salaris de pagament directe (no delegat) i, pel que sembla, amb caràcter retroactiu.
Però, el que sembla inadmissible és la duplicitat de rodes de premsa de les tres forces sindicals el dia abans de la concentració (CCOO i USOC per una banda i UGT per l’altra). Ja ni ha prou de continuar donant aquesta imatge de contínua picabaralla i de fer el joc als interessos patronals. Se suposa que hi hauria d’haver més elements d’unió que no pas de divergència. Però no hi ha manera: les tres direccions sindicals no són capaces d’entendre’s i articular d’una vegada una resposta conjunta i contundent.
I les patronals cofoies, amb el seu paternalisme crònic, continuaran fent de les seves a la mesa de negociació. Però també als centres, on de segur intentaran neutralitzar a les persones més actives per colar-nos, una vegada més, el seu tòpic discurset de la comunitat educativa i que tot el que facin serà pel nostre bé. I correlativament, qualsevol que es mogui una mica sense la seva tutela estarà en la seva contra.
Gallinetes de la privada concertada, indignem-nos!
Estic d'acord: Indignem-nos!!!! Jo diria més: Passem a l'acció!!!! La patronal ens neutralitza/puteja gràcies al silenci i l'ajut dels companys i companyes. És així. La força és a la veu de tots i totes junts. PARLEM JA!!!!
ResponEliminaA l'escola vam donar la paraula a l'assemblea i en votació secreta es va manifestar disposada a fer accions, però a l'hora de participar obertament la cosa es va començar a arronsar. Per què? Per un complex sistema de coacció: que comença amb xerrades col·lectives i acaba amb converses privades i exigències, implícites o explícites, de fidelitat. I aquí la gent amb menys antiguitat té sempre les de perdre...
ResponEliminaÉs veritat que la patronal té poder i el fa servir per coaccionar. La qüestió és que nosaltres, els treballadors i treballadores tots junts, TENIM TANT O POTSER MÉS PODER que ells però no ens el creiem. Per això no sabem utilitzar-lo. Tenim la llei de prevenció, el consell escolar, les associacions de profes, les de pares i mares, els ajuntaments, els sindicats (que per cert, tampoc sabem treballar conjuntament), etc. Donem-nos l'oportunitat d' EXPLORAR AQUESTES I D'ALTRES POSSIBILITATS si les que hem provat fins ara han fracasat.
ResponElimina