La gallineta ha estat una mica col·lapsada. A l’acumulació de feines característica del darrer trimestre a l’ensenyament secundari, s’hi ha afegit el procés d’eleccions sindicals al centre i l’explosió del moviment espontani d’indignació, amb el qual la gallineta s‘ha trobat molt identificada.
A la indignació global, perquè la crisi recau únicament en els sectors més febles, i sectorial, per les retallades aplicades per el Departament i les que vol aplicar la patronal, hi hem de sumar la indignació provocada per l’actuació dels sindicats de l’ensenyament concertat. Aquest darrer aspecte, recordem, ha estat un dels eixos d’aquest blog des del principi.
Però resulta que a les escoles privades concertades, com a la majoria de petites i mitjanes empreses, el paternalisme empresarial és cada vegada més present i més intens. Si ja costa trobar candidats i suport per una llista sindical compromesa amb la defensa dels drets i interessos dels treballadors/es, imaginem-nos demanar a companys/es que mostrin sense embuts la seva indignació.
La indignació existeix també a l’ensenyament privat concertat, però els arguments, explícits o implícits, com “qui no li agradi, té la porta oberta” o “us jugueu el lloc de treball” pesen molt, sobretot en companys/es joves. Molts/es titulars d’escoles segueixen confonent la dedicació i el compromís amb el centre amb una mena de llei del silenci o de la hipocresia. D’aquí les dificultats d’aconseguir un seguiment d’accions que impliquin participar a cara descoberta.
En aquest sentit, és important que els dos sindicats (CCOO i UGT) hagin iniciat el camí cap una mobilització comuna, malgrat el quietisme permanent del sindicat majoritari que acostuma a mostrar-se molt poc favorable a mobilitzar-se contra les patronals.
Ja és hora de començar a fer alguna cosa i caldrà molta imaginació per aconseguir que el malestar soterrat emergeixi d’una vegada i determini a patronals i departament a no carregar únicament sobre nosaltres, treballadors/es de la concertada, la factura d’aquesta crisi.
Estic d'acord, jo he estat 10 anys a la USO i quan he tingut un problema laboral molt greu m'hat dit que m'aguanti, fins que el problema ha afectat la meva salut i m'ha provocat una incapacitat. He hagut de denunciar a la inspecció de treball i canviar de sindicat. Ara estic a CCOO. CAL DEMANAR ALS DELEGATS DE PREVENCIÓ QUE ES FACI L'AVALUACIÓ DE RISCOS PSICOSOCIALS A TOTS ELS I LES MESTRES I QUE ES POSIN MESURES JA!!!!!!! Rosa
ResponEliminahttp://www.laveudelsmestresindignats.blogspot.com/