Jo formo part d’una orquestra de ball i tinc que anar a tocar per a un públic que no es mou de cap manera. El públic no el faré canviar d’un dia per l’altre, però si no aconsegueixo que ballin, encara que sigui una miqueta, tinc tres opcions:
a. m’hauré de replantejar alguna cosa per intentar-los animar a ballar, canvis de repertori, de músics, d’animadors/es.
b. em conformaré, assumiré que no ballaran mai, em dedicaré a tocar i en acabar pararé la mà , cobraré i cap a casa.
c. plegaré i em dedicaré a una altra feina.
Em sembla que l’actitud sindical del nostre sector, en general i de manera diversa perquè ni les organitzacions ni les persones són iguals, té tendència cap a l’opció b, la conformista, potser algunes persones es resisteixen a mantenir la possibilitat de l’opció a, la idealista - inconformista. Però la c, la realista, encara no l’he percebut mai.
Sens dubte, els companys/es dels centres són més difícils de moure que un armari ple i només ballen quan les patronals fan sonar la seva música. Per això, jo, que realment no passo de ser un músic aficionat i que toca sense cobrar, o segueixo proposant de canviar de repertori i/o músics, o, finalment i quan se m’acabi la corda, deixaré la música.
PS. En resposta a un comentari a LES PATRONALS OPTEN PER LA DILACIÓ
a. m’hauré de replantejar alguna cosa per intentar-los animar a ballar, canvis de repertori, de músics, d’animadors/es.
b. em conformaré, assumiré que no ballaran mai, em dedicaré a tocar i en acabar pararé la mà , cobraré i cap a casa.
c. plegaré i em dedicaré a una altra feina.
Em sembla que l’actitud sindical del nostre sector, en general i de manera diversa perquè ni les organitzacions ni les persones són iguals, té tendència cap a l’opció b, la conformista, potser algunes persones es resisteixen a mantenir la possibilitat de l’opció a, la idealista - inconformista. Però la c, la realista, encara no l’he percebut mai.
Sens dubte, els companys/es dels centres són més difícils de moure que un armari ple i només ballen quan les patronals fan sonar la seva música. Per això, jo, que realment no passo de ser un músic aficionat i que toca sense cobrar, o segueixo proposant de canviar de repertori i/o músics, o, finalment i quan se m’acabi la corda, deixaré la música.
PS. En resposta a un comentari a LES PATRONALS OPTEN PER LA DILACIÓ
Jo he optat sempre per la a, però això no vol dir que no hagi de ser conscient de les limitacions que tenim com a col·lectiu. Només a tall d'exemple, fem debat tu i jo (que ho podríem fer per telèfon!) i no hi participa ningú més...
ResponEliminaI per seguir amb la faula musical, ja saps que en música també hi ha gent que fa molt soroll i poca música i d'altres que canten discretament a la dutxa...
Una abraçadota!
I d'altres que "se van con la música a otra parte..."
ResponEliminaElfocpurifica.