La negociació del nostre conveni, d’escoles privades amb algun nivell concertat, estava aturada fins aquest divendres (demà, ara mateix) per donar temps a que les patronals analitzessin les contrapartides proposades per la part sindical de forma unitària, i així poder legalitzar la retallada salarial de pagament directe que des de setembre la majoria de centres està aplicant.
Aquestes contrapartides, en bona part, són mesures que ja s’apliquen en algunes escoles (plus de tutoria, analogia nivells concertats i no concertats, retribució i/o limitació de substitucions) o d’altres plenament justificables com un pla de recuperació salarial o la regulació del treball no presencial.
El meu interrogant és quina serà la reacció de la part sindical si es dóna el cas, i ja m’agradaria equivocar-me en aquesta hipòtesi, que no assumeixin aquestes contrapartides. Si s’ha de valorar per el que s’ha fet fins ara i des de l’aplicació de les retallades a pagament delegat, tenim moltes raons per ser pessimistes, només cal repassar les entrades al bloc del curs passat: pràcticament no es va fer res rellevant que es pogués interpretar com una acció de pressió a les patronals.
L’excepció van ser alguns moviments en algunes, poques, escoles sorgits de les assemblees per expressar el malestar acumulat per la combinació de – sou (analogia retallades) x + feina (no analogia de la jornada lectiva). Però sembla que per a les patronals el problema estava molt localitzat i les mesures per contrarestar aquests moviments també s’han quedat en l’àmbit particular dels pocs centres afectats.
El que hauríem de tenir molt clar, si aquestes contrapartides no són assumides per la part patronal en la negociació, és que la part sindical no pot caure en el parany, com fa habitualment, de dividir-se i ser vençuda. Hem d’exigir una resposta conjunta, i com sovint a les direccions sindicals els costa molt posar-se d’acord, cal donar la paraula als representants directes dels treballadors/es i convocar de manera immediata una assemblea general de delegats/des, que en si mateixa ja es pot considerar una primera mesura de pressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada