dilluns, 7 de febrer del 2011

I després del dimecres, què?

Demà concentració i dimecres pronunciament judicial sobre la demanda de conflicte col·lectiu. I molts interrogants...

Per començar, la concentració corre el risc greu de no estar a l'altura de l'acció tutelada per les patronals del juny de l'any passat. Per què? Doncs, perquè dóna la sensació que les organitzacions sindicals no han estat gaire per la feina. Garantir una alta participació, significa haver iniciat prèviament una dinàmica a les escoles que mantingui a la gent en estat d'alerta. No crec que l'únic que s'ha fet, les concentracions a les portes de les escoles des de dilluns passat fins avui, hagin tingut gaire rellevància, començant perquè la convocatòria dels sindicats tot just va arribar el mateix dia que s'havien d'iniciar. Espero equivocar-me...

Però potser el més important és: què s'ha de fer a partir de la sentència? Sigui quin sigui el resultat, els sindicats tenen pensada la seva estratègia futura? No s'han adonat que bona part del malestar va molt més enllà de les retallades? No s'haurien d'haver aprofitat aquests mesos per unir la mobilització per les retallades amb la de l'homologació de la jornada lectiva? Temps perdut i energies poc aprofitades...

I per acabar, trobo fora de lloc l'ús de la paraula justícia en el cartell unitari de la convocatòria, un mot de significat subjectiu i discutible. Com a mínim jo l'hauria posat en minúscula, per no atansar-nos massa a la pura defensa d'interessos corporatius i materials encoberts per una expressió que hauria d'anar molt més lluny.