I les patronals? Preparant retallades

Al final i amb menys assistència de la desitjable, la concentració de delegats/des del 23 de juny va aconseguir aplegar les tres forces sindicals. Però com sempre, el compromís de cada sindicat amb la mobilització no ha estat el mateix, la força sindical majoritària del sector no estava representada de forma proporcional al seu nombre de delegats/des i això que la concentració era davant del Departament.

Trobo a faltar, també, alguna acció dirigida explícitament a les patronals que, en un any, han passat de mostrar-se “solidàries” amb els afectats per la disminució salarial, a plantejar noves retallades als salaris de pagament directe (no delegat) i, pel que sembla, amb caràcter retroactiu.

Però, el que sembla inadmissible és la duplicitat de rodes de premsa de les tres forces sindicals el dia abans de la concentració (CCOO i USOC per una banda i UGT per l’altra). Ja ni ha prou de continuar donant aquesta imatge de contínua picabaralla i de fer el joc als interessos patronals. Se suposa que hi hauria d’haver més elements d’unió que no pas de divergència. Però no hi ha manera: les tres direccions sindicals no són capaces d’entendre’s i articular d’una vegada una resposta conjunta i contundent.

I les patronals cofoies, amb el seu paternalisme crònic, continuaran fent de les seves a la mesa de negociació. Però també als centres, on de segur intentaran neutralitzar a les persones més actives per colar-nos, una vegada més, el seu tòpic discurset de la comunitat educativa i que tot el que facin serà pel nostre bé. I correlativament, qualsevol que es mogui una mica sense la seva tutela estarà en la seva contra.

Gallinetes de la privada concertada, indignem-nos!

La concertada també està indignada

La gallineta ha estat una mica col·lapsada. A l’acumulació de feines característica del darrer trimestre a l’ensenyament secundari, s’hi ha afegit el procés d’eleccions sindicals al centre i l’explosió del moviment espontani d’indignació, amb el qual la gallineta s‘ha trobat molt identificada.

A la indignació global, perquè la crisi recau únicament en els sectors més febles, i sectorial, per les retallades aplicades per el Departament i les que vol aplicar la patronal, hi hem de sumar la indignació provocada per l’actuació dels sindicats de l’ensenyament concertat. Aquest darrer aspecte, recordem, ha estat un dels eixos d’aquest blog des del principi.

Però resulta que a les escoles privades concertades, com a la majoria de petites i mitjanes empreses, el paternalisme empresarial és cada vegada més present i més intens. Si ja costa trobar candidats i suport per una llista sindical compromesa amb la defensa dels drets i interessos dels treballadors/es, imaginem-nos demanar a companys/es que mostrin sense embuts la seva indignació.

La indignació existeix també a l’ensenyament privat concertat, però els arguments, explícits o implícits, com “qui no li agradi, té la porta oberta” o “us jugueu el lloc de treball” pesen molt, sobretot en companys/es joves. Molts/es titulars d’escoles segueixen confonent la dedicació i el compromís amb el centre amb una mena de llei del silenci o de la hipocresia. D’aquí les dificultats d’aconseguir un seguiment d’accions que impliquin participar a cara descoberta.

En aquest sentit, és important que els dos sindicats (CCOO i UGT) hagin iniciat el camí cap una mobilització comuna, malgrat el quietisme permanent del sindicat majoritari que acostuma a mostrar-se molt poc favorable a mobilitzar-se contra les patronals.

Ja és hora de començar a fer alguna cosa i caldrà molta imaginació per aconseguir que el malestar soterrat emergeixi d’una vegada i determini a patronals i departament a no carregar únicament sobre nosaltres, treballadors/es de la concertada, la factura d’aquesta crisi.