CONTRA LA LOMCE I LES RETALLADES (II)

Després de la jornada de vaga de l@s company@s de la concertada d’Euskadi  del passat 26, mobilització amb una àmplia incidència, és hora de prendre nota i aprendre alguna cosa de l’experiència aliena. 

El primer que crida l’atenció és el caràcter unitari de la convocatòria  que agrupava a tots els sindicats del sector (ELA, CCOO, STEE-EILAS, LAB y UGT). Allí són cinc i es poden posar d’acord, aquí només tres i no hi ha manera. Una altra circumstància és el perfil propi de la mobilització: era una mobilització en defensa de l@s treballador@s de la concertada. Evidentment la nostra situació és diferent, a Euskadi si no em falla la memòria van guanyar el judici contra les retallades del 2010, però insisteixo que hi ha elements que ens mostren un possible camí per no acabar d’enfonsar-nos en el pou de la impotència i la resignació. 

D'entrada, s'ha de cercar una mobilització adequada al sector i a les circumstàncies, i sabem per experiència, que una vaga amb un seguiment mínimament significatiu ara mateix és una quimera a la concertada i només serveix per escurar més les butxaques dels 4 gats i gates que hi participem, i més si és una iniciativa “en defensa de la pública”. S’han de buscar alternatives, des d’una aturada parcial, a samarretes de perfil propi, una concentració o una cadena humana al voltant del departament (la via dels de la concertada), un flash-mob, una assemblea multitudinària de delegad@s...

Per tant i en segon lloc, ha de ser una mobilització dels de la concertada. Pot ser el mateix dia que es mou la pública o no, cada alternativa té els seus avantatges i els seus inconvenients, però  la mobilització de la MUCE i la plataforma estatal ens exclou per definició i, en conseqüència no hi tenim res a pelar. Finalment, de bon grat o no, ha de estar recolzada per tots tres sindicats. 

Les tres federacions d’ensenyament (USOC, UGT i CCOO) estan en contra de la LOMCE i les retallades, com és possible que no es posin aleshores d’acord a l’hora de defensar els nostres interessos? Repeteixo el que ja he dit alguna vegada: als centres no costa tant arribar a acords entre delegad@s de diversos sindicats!

CONTRA LA LOMCE I LES RETALLADES...

Després del desagradable ball de bastons entre sindicats propiciat per la signatura el conveni, aquest bloc va preferir guardar silenci una temporada, però una convocatòria de vaga per al proper 24 d’octubre, en aquest cas per part de la Plataforma Estatal per l’Escola Pública, de la qual formen part, entre altres organitzacions, les federacions estatals d’ensenyament de CCOO i UGT, ha propiciat un retorn temporal.

Com és habitual, a l@s treballador@s de la privada concertada d’aquests dos sindicats se’ns plantejarà la disjuntiva de si aquesta convocatòria va amb nosaltres o no. Per un costat, el nom de l’entitat convocant no deixa cap mena de dubte, la convocatòria va adreçada exclusivament a l’ensenyament públic, a l@s treballador@s de centres de titularitat pública. Però, per l’altre banda, els objectius de la mobilització (contra la LOMCE i les retallades en educació) interessen també  a l@s treballador@s de centres de titularitat privada i sostinguts amb fons públics.

De entrada, sembla que una mobilització contra la LOMCE i les retallades hauria d’incloure tots els sectors i no hauria de concentrar-se només amb l’ensenyament públic. És evident, també, que tant a UGT com a CCOO hi han afiliad@s tant d’un sector com un altre. Aleshores, perquè la convocatòria no es fa des d’una plataforma que inclogui també l’ensenyament de titularitat privada sostingut amb finançament públic? Amb les mobilitzacions del MUCE i de la samarreta groga passa exactament el mateix. En altres paraules, l@s treballador@s de la privada concertada, per un costat, ens apliquen les mateixes retallades que l@s company@es de la pública, però, per una altre, restem exclosos, de facto, dels moviments “unitaris”. I, a sobre, si se’ns acudeix defensar la participació conjunta de pública i privada,  ens toca rebre per totes bandes: per alguns companys de la pública, especialment d’un sindicat corporativista, no hi tenim lloc; per alguns companys de la concertada, especialment d’un sindicat també corporativista, directament estem en contra de la privada.

I aquí està el punt cabdal d’aquesta qüestió: la LOMCE i les retallades en educació mereixen una resposta contundent per part de tots els sectors afectats. L@s treballador@s de la concertada en patim i patirem igualment els seus efectes (o més, a l’estar sotmesos als avantatges que les empreses han aconseguit amb les reformes laborals), però una vegada més ens veurem abocats a la desmobilització gràcies al seguidisme que els sindicats anomenats de "classe" (UGT i CCOO) mantenen en front dels sindicats que defensen interessos clarament corporatius i que són majoritaris tant a la pública com a la concertada.

El resultat és que, tant UGT com CCOO, han dimitit fa temps de defensar per igual a l@s treballador@s de l’ensenyament en general, per poder competir respectivament, amb USOC a la privada i amb USTEC a la pública, alimentant el suposat antagonisme entre els interessos de l@s treballador@s dels dos sectors. I així ens va a tots plegats. (continuarà)