Després de la jornada de vaga de l@s company@s
de la concertada d’Euskadi del passat
26, mobilització amb una àmplia incidència,
és hora de prendre nota i aprendre alguna cosa de l’experiència aliena.
El primer que crida l’atenció és el caràcter unitari
de la convocatòria que agrupava a tots
els sindicats del sector (ELA, CCOO, STEE-EILAS, LAB y UGT). Allí són cinc i es
poden posar d’acord, aquí només tres i no hi ha manera. Una altra circumstància
és el perfil propi de la mobilització: era una mobilització en defensa de l@s
treballador@s de la concertada. Evidentment la nostra situació és diferent, a
Euskadi si no em falla la memòria van guanyar el judici contra les retallades
del 2010, però insisteixo que hi ha elements que ens mostren un possible camí
per no acabar d’enfonsar-nos en el pou de la impotència i la resignació.
D'entrada, s'ha de cercar una mobilització adequada
al sector i a les circumstàncies, i sabem per experiència, que una vaga amb un
seguiment mínimament significatiu ara mateix és una quimera a la concertada i
només serveix per escurar més les butxaques dels 4 gats i gates que hi
participem, i més si és una iniciativa “en defensa de la pública”. S’han de
buscar alternatives, des d’una aturada parcial, a samarretes de perfil propi,
una concentració o una cadena humana al voltant del departament (la via dels de
la concertada), un flash-mob, una assemblea multitudinària de delegad@s...
Per tant i en segon lloc, ha de ser una
mobilització dels de la concertada. Pot ser el mateix dia que es mou la pública
o no, cada alternativa té els seus avantatges i els seus inconvenients, però la mobilització de la MUCE i la plataforma
estatal ens exclou per definició i, en conseqüència no hi tenim res a pelar. Finalment, de bon grat o no, ha de estar recolzada
per tots tres sindicats.
Les tres federacions d’ensenyament (USOC, UGT i CCOO) estan en contra de
la LOMCE i les retallades, com és possible que no es posin aleshores d’acord a
l’hora de defensar els nostres interessos? Repeteixo el que ja he dit alguna
vegada: als centres no costa tant arribar a acords entre delegad@s de diversos
sindicats!
Totalment d’acord. Recordem que no només els tres sindicats estan contra la LOMCE sinó que també ho estan les patronals, les associacions de pares i mares i -no ho menystinguem- el mateix Departament. Al meu personal parer, un acord ampli és no només perfectament possible sinó que el seu fracàs resultaria quasi (i remarco quasi) incomprensible.
ResponEliminaPer aconseguir-lo, cal defugir pretensions maximalistes cercant els punts d’ampli consens i rebuig, que hi són i ben marcats. Ja sabem que altres àmbits educatius poden incloure reivindicacions sectorials que no sempre ens encaixaran del tot, com també podem fer-les nosaltres, però les grans idees força seran les mateixes.
La LOMCE és una llei profundament decimonònica, retrògrada, profundament “fatxa” en fons i forma que atempta contra el dret universal a l’educació, restringeix la participació de professionals i famílies, elimina l’educació per a la ciutadania, va contra l’escola catalana (contra el nostre model d’immersió, contra la nostra llengua i cultura,..), promou la competència, la segregació, la “selecció” de l’alumnat,... La LOMCE ignora la nostra feina, malfia del què fem (pretén “controlar-nos” i “disciplinar-nos” a totes i tots) i empitjora les nostres condicions laborals (s’abarateix el preu/hora, es permet la docència d’ “experts” sense acreditació pedagògica, s’apugen les ràtios, es suprimeixen recursos especialitzats, es deixen de cobrir substitucions,...). Finalment, segueix retallant la inversió pública en educació: incentiva l’educació de pagament (en lloc d’acabar amb les discriminacions de l’actual model segmentat i dualitzat), retira pressupostos estatals per al 0-3 (que es considera assistencial i no educatiu), redueix beques de menjador i transport i ajudes en material. Una perla! Dieu-me si no ens afecta a la concertada. I tant si afecta!
Per això, cal establir els elements bàsics d’una protesta comuna a nivell de:
- consigna: Per l’escola catalana. Per l’escola concertada. NO a la LOMCE
- símbols: Senyals de NO a la LOMCE conjuntament amb Senyals de NO a les retallades. Senyeres amb crespons negres a totes les escoles i serveis educatius.
- Manifest conjunt de tota la concertada (o, si més no, dels tres sindicats representatius)
- Crida conjunta als pares a no dur els fills a l’escola (pel temps prèviament acordat).
- Llocs de concentració-manifestació i duració de la protesta (i -a poc que es pugui pactar- estalvi, reducció o minimització de costos per als vaguistes).
L’escola concertada i el país demanen tots els nostres esforços per aconseguir un ampli consens contra aquesta nova ofensiva. No defraudem!
Albert Llargués
Tant de bo que la pràctica s’aproximi a la teoria exposada, perquè en experiències anteriors a l’hora de la veritat sempre apareixen problemes que acaben en picabaralles i en la desmobilització.
EliminaPerò alerta:
1. L’acord entre els tres sindicats és urgent i la convocatòria d’una assemblea general (i grossa) de delegad@es hauria de ser la primera senyal que no es tracta de rentar-se la cara davant del col•lectiu i sortir del pas.
2. Hauria de ser aquesta assemblea la que decideixi que es fa i com, a partir de les idees i propostes de delegad@s i comitès.
3. Una àmplia participació (i per extensió, una mica de ressonància pública) és responsabilitat principalment de les organitzacions sindicals.
PS. Perdona, però em costa creure’m del tot el que dius després d’haver afirmat literalment “A la concertada estem excessivament centrats en allò que ens singularitza”, dissortadament és el contrari: a CCOO, els de la pública (majoritaris, és clar) estan excessivament centrats en allò que els singularitza, per això la FE en alguna ocasió s’ha oposat fermament a mobilitzacions exclusives del nostre sector i sovint ens ha volgut vendre mobilitzacions “per la pública” com a pròpies. Però sembla, pel que dius, que algú ha fet examen de consciència i es manifesta un voluntat (incerta i molt poc versemblant, cal dir-ho) d’esmena.
Aquí i ara, tots estem excessivament centrats en el melic: el primer món d’esquena a la tragedia del 3r i 4t, els residents respecte als immigrants, els treballadors amb contractes indefinits o de llarga durada respecte als que estan en precari o als aturats, els que tenen casa segura respecte als afectats per les hipoteques o als sense sostre, “classes mitges” (en procés d’empobriment) respecte a clases baixes, sindicats i partits respecte a noves formes de participació més directa, adults respecte a noves generacions, esquerra espanyola respecte a esquerra catalana,…, i, per descomptat, cada sector en ell. De totes maneres, a la nostra Federació de CCOO la consciencia de que això és impropi és clara de fa temps -si més no, des de que jo m’hi he implicat més activament, amb càrrec o com a simple permanent que fa acció als centres d’un comarcal.
EliminaDes que hi soc, no he vist mai que la FE s’hagi oposat a mobilitzacions del nostre sector ni que se’ns hagi volgut vendre com a pròpia cap moguda que no ens afectès de ple. No han calgut, si més no, en els darrers anys, exàmens de consciència perquè la visió conjunta per a tots els sectors educatius i, més enllà, la visió "de classe" és quasi absoluta.
Cal afegir que, de les meves paraules, no se’n desprèn més que la propia actitud i no pas un canvi de ningú: jo no parlo més que en representació meva i no he volgut ser ni soc llei més que per a mi i per als meus companys. QUalsevol forma de divisme, autoritarisme, intransigència i dogma m'és aliena. No tots poden dir el mateix (ja ens entenem).
La unitat sindical, a partir de la defensa dels treballadors a qui ens debem per sobre de cap altra consideració organitzativa o d’ordre intern, de cap interés, càrrec o permanencia, de procesos electorals o electoreros, és absolutament necessària. Soc conscient que será difícil: sobren ressentiments i retrets, autobombo i xuleria, gasiveria i “quadres”; i, de l'altre costat, manca confiança i perdò, acció callada i modestia, generositat i “currantes” de l’acció sindical als centres. No tots están en aquesta línea. Però és imprescindible aquest camí si no volem acabar, senzillament, a l’avocador de la història.
Albert Llargués
Benvolgut,
EliminaLa teva memòria em sembla inversament proporcional a l’extensió de les teves reflexions: en l’única mobilització mínimament significativa i amb ressonància social de la concertada contra les retallades (juny de 2010) delegad@s, afiliad@s i simpatitzants de CCOO vam haver de participar a títol individual per decisió de la FE i amb una forta implicació de la màxima responsable. Sobre mobilitzacions de la pública venudes com també de la privada, no cal anar tant lluny: la propera vaga del 24O és el millor exemple, ahir vaig escoltar a la ràdio que la convocatòria de vaga de la plataforma estatal per l’escola pública es fa extensible a Catalunya a la concertada de forma unilateral per part de CCOO, sense comptar encara amb l’acord dels altres dos sindicats majoritaris del sector. I, evidentment, pels altres sindicats de la pública (USTEC i CGT), els de la concertada no hi serem benvinguts. El més raonable és que els sindicats de la pública es posin d’acord i els de la concertada també, però com és habitual no serà així.
Isidre T.
Qui és aquest Isidre T? D’on ha sortit aquest idiota de bava? La seva aguda analisis fa trempar al mateix Carles Armengol.
EliminaIsidre T, la tan meravellosa mobilització de la que parles va ser organitzada per la patronal que va posar tots els mitjans i autocars que van ser necessaris. Saps el resultat de tot plegat? Doncs que a més de la retallada de pagament delegat, ara tens la retallada de pagament de centre i la suspensió del premi de fidelitat.
Mira Isidre T, o ets massoca o em perdo alguna cosa.
Rafa M.
Vaja ja ha sortit el gosset de la sra Ros, amagant el cap sota l'ala (ostres un gos amb ales) i disposat a mossegar i insultar, emparat en l'anonimat. En aquella concentració hi havia moltes persones de CCOO, i no els van portar amb autocar. Molt bé gosset, la teva propietària estarà contenta, segueixes fent la feina bruta.
EliminaPer cert, a mi també m'assalta un dubte....Si tots aquells que a la FETE han defensat la unitat d'acció amb CCOO han estat exclosos de l'executiva i dels òrgans de direcció, han estat expedientats i/o expulsats de l'estructura sindical o simplement estan fora del sindicat.... no serà una quimera la unitat d'acció que demana aquest blog? Aquesta "purga" dins la FETE ha estat per atzar?
ResponEliminaNo té més sentit pensar que si qui ara governa la FETE prové de la USO serà més fàcil la unitat d'acció d'aquests sindicats i que, a més, aquesta unitat d'acció agrada molt a les patronals? Aquesta "substitució" de dirigents a la FETE ha estat per atzar?
No hauríem d'acabar amb un pacte d'alliberats sindicals que signa la patronal i que acaba posant els qui són els nostres representants en la negociació del conveni? La coincidència de la signatura del conveni i del pacte d'alliberats sindicals ha estat també per atzar?
Déu no juga als daus. (Albert Einstein)
L’extensió de les meves reflexions no desmereix la d’altres que les critiquen (agafeu una cinta mètrica i ho comprovareu). La meva memòria ha anat a menys (el criar fa arrugues) però recordo molt bé totes les mobilitzacions en què ha estat convocada la concertada des del 1994, incloses vagues sectorials, vagues generals, concentracions, manifestacions, assemblees territorials (també a Barcelona), tancades i performances.
ResponEliminaNo comparteixo que la de juny del 2010 fos “l’única mínimament significativa i amb ressonància social”, tot i que, certament, va tenir un impacte superior en estar avalada per les Patronals. No ha d’estranyar, doncs habitualment les Patronals són el principal fre a les mobilitzacions de la concertada (des de la selecció de personal fins a la pressió que, en molts casos, s’hi exerceix en el dia a dia i, especialment, en els casos de convocatòria de mobilitzacions). L’altre factor són uns sindicats majoritaris que també esdevenen fre, alguns i a vegades per activa i altres i altres vegades per passiva; això és així fins i tot en els casos en què, hipòcritament, convoquen “oficialment” per un costat mentre desconvoquen “de facto” per l’altre.
A la mani de la plaça Sant Jaume a què al•ludeixes, com passa sovint, es va deixar de costat a CCOO, pactant tots els elements de temps i forma i limitant-se, davant la nostra queixa, a convidar-nos a sumar-nos-hi. Tot plegat feia mala olor: tot apuntava a què les Patronals únicament volien “claca” per a sortir del pas. De fet, quan el Conseller d’educació (Ernest Maragall) i la homòloga del principal partit de l’oposició (Irene Rigau) els van assegurar que, passés el què passés, les Patronals no pagarien el pato, es va acabar la “lluna de mel” amb els sindicats i dels nostres greuges, interessos i reivindicacions ningú se n’ha tornat a preocupar fins avui. Les últimes? La vinculació de taules a mòduls en el conveni, la suspensió del premi de fidelitat i una pèrdua de poder adquisitiu de 23,45% des del 2010. I la cosa no s’ha acabat.
¿Creus que la LOMCE no ens afecta i que la moguda en la seva contra és només cosa de pública? No es pot dir que la teva anàlisi sigui gaire profunda. Demostres també un gran desconeixement del què és un sindicat de classe i del seu funcionament: les vagues, ni tan sols les d’un sector, no són cosa només de quatre “il•luminats” d’aquell sector, sinó que impliquen a tota l’organització. És aquesta la que en decideix la forma, l’abast (sectorial o general) i la temporalització. Per cert, UGT i USO donen suport a la vaga. Què faran les nostres estimades Federacions d’ensenyament d’aquests dos sindicats? Què decidirà la seva “burocràcia aristocràtica renunciadora”? Faran com sempre (fre o res) o faran alguna cosa perquè tiri endavant? No t’equivoquis: aquesta i no altra és la qüestió, benvolgut amic supermemorístic i sincrètic.
Albert Llargués
Albert, per dir-ho ras i curt, estic tip que parlis de conciliació i totes les intevencions que fas serveixin per inventar nous insults, com ara "burocràcia aristocràtica renunciadora". Confons enginy amb intel·ligència. Sort que la negociació ja no depèn tan de tu i podrem parlar amb algú que miri que el que digui i el que fa vagin una mica més en consonància. És l'última vegada que et responc, hauràs de buscar un altre espàrring que respongui les teves provocacions o fer-ho tu mateix amb un anònim.
ResponEliminaJoan, per a dir-ho ras i curt, en el sortosament breu temps que he compartit trobades amb tu, m’he atipat dels teus discursos pseudounitaris parlant de la defensa de la concertada mentre en públic i en privat insultaves el teu antic sindicat i, fins i tot, recorries a la desqualificació i l’insult cap a la meva persona (abunden les mostres, fins i tot en aquesta mateixa web). Mig per educació i mig per la responsabilitat que comportava el càrrec, no pots dir que jo hagi fet el mateix amb tu, ni al davant ni al darrera. A mi, aquestes mans que són el símbol d’UGT i el què representen, el sentiment de tants afiliats i delegats, de tants lluitadors, em mereix més respecte que a tu les CCOO. Et sobra molt ressentiment i el fet que no el controlis és un pal a les rodes d’aquest carro que, més enllà de desavinences, ens haurien de posar a empènyer. Del teu ressentiment, l’acció sindical a concertada se’n ressent (la frase no és intel•ligent ni enginyosa però, malauradament, sí és certa).
EliminaÉs curiós que, precisament tu, et donis per al•ludit en parlar de “burocràcia aristocràtica renunciadora”. Potser no fa tant temps que hauries mirat al voltant cercant a qui em referia. Ara no en tens cap dubte: el teu remordiment va més enllà que les meves paraules. En les darreres negociacions l’has feta massa grossa i, en el fons del fons, ho saps.
T’equivoques si creus que, a la negociació, jo parlava només segons el meu caprici i no portava la veu dels meus companys i companys afiliats, delegats i simpatitzants. Deu ser aquest el teu cas però jo no entenc així la representació sindical. És més, et consta que la meva postura en la negociació no sempre ha coincidit fil per randa amb la meva personal. Però, afortunadament, a CCOO les negociacions no depenen del lliure albiri de ningú, dels seus interessos, de les seves fílies i fòbies. Així, el meu successor no ha estat ni serà més incoherent ni més coherent que jo.
Lamentablement, la negociació segueix depenent massa de tu, dels teus alts i baixos, del teu rumb erràtic, de la teva mala fe i esperit venjatiu. Molt em temo que la teva cadira seguirà sense algú que pregoni la defensa dels treballadors i treballadores de la concertada i actuï en conseqüència, sense vendre’ns a tots a canvi d’un insuportable no res.
És l’enèsima vegada que promets que serà la darrera vegada que respons. Jo no pretenc provocar-te: et bastes tu solet. No tinc cap interès en aquestes picabaralles; és més, crec que resulten contraproduents per al sindicalisme de classe, aquest sindicalisme unitari i de lluita que, malgrat gent com tu, seguim representant. Però encara que segueixi sense ficar-me amb tu m’és difícilment evitable que et donis per al•ludit cada vegada que critico allò que no m’agrada (com a mostra la present) i que, com les renúncies gratuïtes, considero que va més enllà d’errades estratègiques i ratlla gairebé la traïció als valors d’un sindicalisme que, altre temps, quan no en depenia la teva condició de permanent, pregonaves.
A diferència d’algunes llengües viperines, sempre he dit el mateix al davant que al darrera. És més, sempre he preferit dir el pitjor davant de la persona en qüestió i abstenir-me’n quan la persona no hi és. Això m’ha costat molts disgustos però no ho canviaré. Per molt que cerquis no trobaràs enlloc centres on hagi parlat malament de tu com a sindicalista o, pitjor encara, com a persona. Sento no poder dir el mateix de tu, que has anat descarregant sense descarregar-te mai del tot. Els anònims em són absolutament aliens: sempre signo o deixo en evidència l’autoria del què dic. Si no identifiques l’autor d’un escrit, mira cap a un altre costat ... Potser, fins i tot, l’escrit sigui teu però d’un passant recent (no cal que sigui gaire llunyà). Coses d’una trajectòria “mobile qual piuma al vento”, que “muta d’accento e di pensiero”.
Sempre teu,
Albert Llargués
Demà (per uns minuts, ja avui) hi haurà trobada entre CCOO, UGT i USOC per adoptar una posició conjunta pel 24O, esperem que imperi el seny. En benefici de tots.
ResponEliminaPD. Albert, si agafo la cinta mètrica, em sembla que ocupes tots els llocs del podi. Albert i Joan: hauríem d'intentar deixar de banda qüestions personals, també en benefici de tots. Les vostres col·laboracions són benvingudes, quan aporten arguments i diversitat d'opinions.