CONFRONTACIÓ ABSURDA

Estic segur que si demanéssim a les dues persones que han debatut en els comentaris de l’anterior entrada que, de forma freda i racional, redactessin un decàleg de les prioritats de l’acció sindical al nostre sector coincidirien en la gran majoria dels aspectes. Els conec a tots dos, i, sincerament, estic segur que entre el que pensen ells i, per extensió, els dos sindicats (UGT i CCOO) hi ha molt més acord que no pas el que es desprèn de la lectura dels seus comentaris. El fet és que tots dos han estat anteriorment en l’altre sindicat i, per tant, coneixen les dues organitzacions, amb les seves virtuts i defectes.

Si l’acord a curt termini, de cara la signatura del conveni, sembla impossible, haurem de recordar que la vigència d’aquest conveni és reduïda i s’han de renegociar molts aspectes en qüestió d’un any i uns mesos. Molt mal ens farà en aquesta negociació futura que aquestes picabaralles sindicals no estiguin cicatritzades, perquè seguirem igual o pitjor.

Tal com he vist el text del conveni que es signarà, l’annex 6 garantirà la seva renovació  automàtica i, per tant, les patronals ja no tindran cap pressa per tornar a negociar. Això vol dir, per exemple, que la suspensió temporal del premi de fidelitat sense cap compensació, esdevindrà prorrogada. I ja sabem que si volem negociar, s’haurà de fer a partir de l’acció conjunta, perquè amb l’altre sindicat no s’hi pot comptar gaire. UGT i CCOO han de fer un punt i a part en aquesta confrontació absurda, en defensa dels nostres drets.

ESPERPENT DE NEGOCIACIÓ I D’ACCIÓ SINDICAL

A la meva edat començo a pensar que hi ha situacions que no tenen remei. La negociació del nostre conveni s’ha traduït en els darrers dies en una picabaralla entre sindicats, que ens porten a un carreró sense sortida i ens deixa, una vegada més, als treballadors/es del sector amb el cul a l’aire. A les desavinences entre els responsables del tres sindicats, s’hi ha sumat una campanya a change.org d’un comitè en contra la signatura del conveni, que resulta ser d’un dels sindicats que està per signar-lo i que ha rebut el suport públic del sindicat minoritari, que no està per la signatura. Podeu comprovar directament el que diu cada sindicat i la petició de change.org en els enllaços següents.

Petició del comitè d'una escola concertada UGT USOC CCOO

Caldrà, potser, reconstruir la màxima “divideix i venceràs”  recordar-nos que si estem dividits ens venceran, és a dir, les patronals seguiran fent el que els hi doni la gana. Però anem primer a analitzar els dos punts en conflicte.

Vinculació de les taules salarials als mòduls de concert. És evident que aquesta vinculació existeix per als docents de pagament delegat des de fa molts anys i fins el 2010 era més un avantatge que no un inconvenient. En aquest punt tenen raó els dos sindicats majoritaris, signar aquesta qüestió no hauria de representar cap problema, el que en aquest punt és problemàtic és que la vinculació salarial no es tradueix en una vinculació de les hores de treball, especialment les lectives i en l’àmbit de secundària, per complir amb el principi d’equitat entre salaris i feina.

Suspensió temporal del premi de fidelitat. Aquí el problema és de contrapartides i garanties. Si es tracta veritablement d’una suspensió temporal, s’ha de garantir el seu futur pagament i, com en tota negociació, exigir alguna classe de compensació per aquesta renúncia temporal, sigui en reducció d’hores lectives, sigui en posar límits clars als abusos que molts centres practiquen en la distribució de substitucions, per exemple.

Com dèiem en termes metafòrics més amunt, aquesta picabaralla entre sindicats i entre sectors d’un mateix sindicat, ens deixarà sense una efectiva defensa dels nostres interessos en aquesta negociació, ja que, pel que m’ha arribat a hores d’ara, no hi ha cap contrapartida o renúncia per la part patronal. Però, a més, contribuirà a engreixar el paternalisme de molts titulars i al silenci i l’apatia de la majoria dels treballadors/es. Tot plegat, rodó i sense cap aresta per les patronals.

Em sembla que al final, els que representem els sindicats a les escoles i vivim el dia a dia d’unes condicions de treball on no paren de créixer les exigències i reduir-se els drets, haurem d’engegar una campanya de change.org per exigir la dimissió als professionals del sindicalisme del sector que negocien en el nostre nom, per la seva inutilitat a l’hora de defensar els nostres interessos i per la seva contribució a fer possible el que tant desitgen les patronals: la manca d’unitat sindical en el moment culminant d’una negociació.

I que no ens comencin a posar les mateixes excuses que les criatures: tota la culpa és de l’altre!