EL WERT CATALÀ

Camuflat, en una altra llista, esperant els 18.000 euros de sou mensual i passejant al seu germà malalt. Si alguna persona relacionada amb l'ensenyament el vota, o és amnèsic o masoquista.

NI PPPSOE NI CiUERC

FUM, FUM, FUM

 

Llegeixo una piulada de @CCOOeducació: CiU i ERC voten en contra moció de consens perquè els treballadors/es de la Generalitat cobrin les seves retribucions íntegres l’any 2014.

Els fets, la crua realitat, sempre acaben donant la raó a Sancho Panza: El proper 9 de novembre FUM, FUM, FUM, els pressupostos aprovats i ens quedarem sense paga. Segons Mas i Jonqueres, Espanya roba a Catalunya, i això justifica que ells robin també a Catalunya (a una bona part dels seus ciutadans i ciutadanes). Quins arguments més infantils: us robo perquè a mi també m'han robat, el meu robatori, per tant, està justificat!!! Però, qui roba no deixa de ser un lladre, sigui espanyol o català.

MÉS REFLEXIONS SOBRE LA VAGA

"No oblidem mai que els drets són individuals, però sempre s’han conquerit col·lectivament."

Aquesta frase l’he llegit avui en un article d’en Josep Ramoneda al diari El País. Faltaria un afegitó per continuar amb la nostra reflexió sobre els efectes que tenen les convocatòries de vaga: els drets són individuals, però s’han conquerit col·lectivament  i amb sacrificis. 

I aquí està el problema: per múltiples raons i, en principi, totes respectables, són poques les persones amb la disposició de sacrificar part del seu interès individual (sigui del seu salari i/o de la consideració dels seus caps) en defensa d’uns drets que es van aconseguir de forma col·lectiva. I en sectors com la concertada, on darrerament bona part de les millores i drets han estat resultat de la lluita d’altres sectors, aquesta actitud encara és més patent.

No m’ha arribat cap valoració de la vaga per part dels sindicats convocants, a part del ball de xifres que acostuma a acompanyar les informacions immediates del seguiment de la convocatòria. Trobo a faltar una valoració en fred, amb dades fiables i que no tracti únicament d’adaptar la realitat a les intencions, que reconegui que ni tant sols en l’ensenyament públic el seguiment de la vaga entre l@s treballador@s va ser majoritari, encara que superior al de la concertada.

Indubtablement la manifestació va quedar prou lluïda, però per fer una manifestació massiva no cal forçar una vaga. I més, si només perjudica econòmicament als no molt@s que la segueixen i, en canvi, tant patronals com departament s’estalvien de pagar uns diners, que ja m’agradaria saber on van a parar. I està molt clar, en època de vaques grasses el sacrifici de no anar a sopar fora de casa un parell de cops era assumible amb un mínim de consciència social, però, en la situació actual, en la que molta gent hem hagut d’anul·lar despeses prescindibles, comença a semblar un exercici de masoquisme.

Per acabar-ho d’adobar, una manifestació per la tarda, segurament encara més massiva, hauria obtingut encara més ressonància: hi podia participar qui va optar per anar a treballar en el sector educatiu, famílies i la societat civil en general, ja que la LOMCE i les retallades no són un problema només del sector educatiu. Si es tractava de mobilitzar el màxim de sectors socials, si no estava ni molt menys garantit un seguiment rellevant, els convocants de la vaga del 24O no ho han fet gaire bé per partida doble, ni convocant la vaga, ni, una vegada convocada, convocant la manifestació a les 12 del migdia.

I que consti, no es tracta de renunciar a les eines bàsiques en la defensa dels interessos dels treballadors com la vaga i els mateixos sindicats, però sí de reinventar-les... (continuarà)

DESPRÉS DEL 24O, UNA MICA D'AUTOCRÍTICA?

Malgrat la diversitat de les xifres  que administració, patronals i sindicats han pogut donar, em sembla difícilment discutible que el seguiment de la vaga del 24O a la concertada no ha estat ni majoritari, ni gaire significatiu en termes generals.  Ja sé que en alguns centres, el seguiment ha estat prou important, fins i tot la premsa ho ha mostrat (i ja era hora!), però una visió de conjunt no pot oblidar que la majoria treballador@s de la concertada no han recolzat la vaga convocada per tots els sindicats del sector (de fet, tampoc el seguiment a la pública ha estat per tirar coets). En bona part, la ressonància i l’èxit del 24O va ser gràcies a famílies i estudiants.

En aquest espai ja havia manifestat que la unitat sindical en la convocatòria i en la manifestació era una condició necessària per aconseguir que, en aquesta ocasió, el seguiment de la vaga fos destacable a la concertada. Però les condicions necessàries molt sovint no són suficients, com a mínim si no van ben acompanyades. I aquest és el cas que ens ocupa. Deixaré de banda els, diguem-ne, “inconvenients econòmics”, dels quals properament en parlarem, però no puc deixar de manifestar les dificultats, per exemple, de seguir la vaga algú que tingui la parella en atur.

La primera qüestió que cal plantejar és una condició també necessària per aconseguir que una vaga tingui un seguiment ampli: la vaga s’ha de preparar i amb temps. Per començar, el primer sindicat que la convoca i de forma unilateral ho fa públic poc més de 15 dies abans (per ser exactes, el comunicat de CCOO és un arxiu del 8 d’octubre). Però el que és més important, una vaga necessita d’un procés previ i conjunt de mobilització dels sindicats convocants i aquest procés no ha existit. Les convocatòries de vaga general van precedides per assemblees multitudinàries i conjuntes de delegad@s (1) dels sindicats convocants (UGT i CCOO), ¿per què no es fa el mateix en la privada concertada, quan hi ha una convocatòria de vaga del sector?

(continuarà)

(1)     No puc evitar fer un comentari sobre aquestes assemblees: realment no són assemblees, ja que els únics que parlen són els de sempre, i si les segueixen fent suposo que d’alguna manera contribueixen a animar la participació en la vaga. Però les dimensions del nostre sector permetrien unes assemblees amb la possibilitat d’intervencions, propostes i resolucions per part de l@s delegad@es, és a dir, realment participatives.

O ARA, O MAI

VAGA A LA CONCERTADA (?)

Sembla altament probable que el 24O hi haurà convocatòria de vaga per part dels tres sindicats de la concertada, les pàgines web de dos d’ells així ho confirmen i suposem que el tercer també acabarà de fer-ho públic en breu. Per començar i per reanimar un col·lectiu acomodat en l’immobilització, no estaria gens malament un cartell comú per certificar als centres que es tracta d’una convocatòria conjunta i per indicar el compromís de totes tres organitzacions  i de l@s sev@s afiliad@s i delegad@s en ella.

A partir d’aquí, també és molt important poder generar la sensació que en aquesta ocasió sí que val la pena fer un sacrifici. En primer lloc, de cara als que ja l’han fet en més d’una ocasió (p. e. vagues generals) i han acabat valorant que, amb la ínfima que incidència que han tingut en el sector, potser no compensava fer-la. També, per arrossegar a algunes persones que sovint han manifestat que una vaga general no, però una de sector i convocada unitàriament per tots els sindicats del sector, sí; o a d’altres que han preferit no significar-se davant de titulars quan la majoria no convida a fer-ho.

I aquesta sensació de ara sí, s’ha de generar, i les tres organitzacions sindicals són corresponsables d’intentar fer-la possible i han de oferir mostres inequívoques d’una feina colze a colze amb aquest objectiu. Si no és així, no cal ser gaire pessimista per imaginar, una vegada més, una vaga a la concertada casi imperceptible.

Aconseguirà generar aquesta sensació, per posar exemples, la convocatòria en solitari d’assemblees de zona que prepara CCOO? O el cartell de la federació estatal com únic contingut de la notícia de la convocatòria a la web d’USOC? O la indefinició de l’UGT? No ho crec!

CONTRA LA LOMCE I LES RETALLADES (II)

Després de la jornada de vaga de l@s company@s de la concertada d’Euskadi  del passat 26, mobilització amb una àmplia incidència, és hora de prendre nota i aprendre alguna cosa de l’experiència aliena. 

El primer que crida l’atenció és el caràcter unitari de la convocatòria  que agrupava a tots els sindicats del sector (ELA, CCOO, STEE-EILAS, LAB y UGT). Allí són cinc i es poden posar d’acord, aquí només tres i no hi ha manera. Una altra circumstància és el perfil propi de la mobilització: era una mobilització en defensa de l@s treballador@s de la concertada. Evidentment la nostra situació és diferent, a Euskadi si no em falla la memòria van guanyar el judici contra les retallades del 2010, però insisteixo que hi ha elements que ens mostren un possible camí per no acabar d’enfonsar-nos en el pou de la impotència i la resignació. 

D'entrada, s'ha de cercar una mobilització adequada al sector i a les circumstàncies, i sabem per experiència, que una vaga amb un seguiment mínimament significatiu ara mateix és una quimera a la concertada i només serveix per escurar més les butxaques dels 4 gats i gates que hi participem, i més si és una iniciativa “en defensa de la pública”. S’han de buscar alternatives, des d’una aturada parcial, a samarretes de perfil propi, una concentració o una cadena humana al voltant del departament (la via dels de la concertada), un flash-mob, una assemblea multitudinària de delegad@s...

Per tant i en segon lloc, ha de ser una mobilització dels de la concertada. Pot ser el mateix dia que es mou la pública o no, cada alternativa té els seus avantatges i els seus inconvenients, però  la mobilització de la MUCE i la plataforma estatal ens exclou per definició i, en conseqüència no hi tenim res a pelar. Finalment, de bon grat o no, ha de estar recolzada per tots tres sindicats. 

Les tres federacions d’ensenyament (USOC, UGT i CCOO) estan en contra de la LOMCE i les retallades, com és possible que no es posin aleshores d’acord a l’hora de defensar els nostres interessos? Repeteixo el que ja he dit alguna vegada: als centres no costa tant arribar a acords entre delegad@s de diversos sindicats!