FAULA MUSICAL SENSE ÀNIM DE POLÈMICA

Jo formo part d’una orquestra de ball i tinc que anar a tocar per a un públic que no es mou de cap manera. El públic no el faré canviar d’un dia per l’altre, però si no aconsegueixo que ballin, encara que sigui una miqueta, tinc tres opcions:
a. m’hauré de replantejar alguna cosa per intentar-los animar a ballar, canvis de repertori, de músics, d’animadors/es.
b. em conformaré, assumiré que no ballaran mai, em dedicaré a tocar i en acabar pararé la mà , cobraré i cap a casa.
c. plegaré i em dedicaré a una altra feina.

Em sembla que l’actitud sindical del nostre sector, en general i de manera diversa perquè ni les organitzacions ni les persones són iguals, té tendència cap a l’opció b, la conformista, potser algunes persones es resisteixen a mantenir la possibilitat de l’opció a, la idealista - inconformista. Però la c, la realista, encara no l’he percebut mai.

Sens dubte, els companys/es dels centres són més difícils de moure que un armari ple i només ballen quan les patronals fan sonar la seva música. Per això, jo, que realment no passo de ser un músic aficionat i que toca sense cobrar, o segueixo proposant de canviar de repertori i/o músics, o, finalment i quan se m’acabi la corda, deixaré la música.

PS. En resposta a un comentari a LES PATRONALS OPTEN PER LA DILACIÓ

LES PATRONALS OPTEN PER LA DILACIÓ

La reunió de la mesa de negociació a la que ens referim en l'entrada anterior (1), encara ni havia estat convocada perquè la patronal havia demanat als sindicats concrecions de les contrapartides. La sensació és que no hi ha gaire urgència per signar el nostre conveni. Urgència que sí es va manifestar a l'hora de aplicar les retallades a pagament directe i dividir el conveni. És fa difícil no pensar que aquesta tàctica dilatòria té una finalitat: aconseguir trencar la fràgil unitat sindical en la negociació. No serà la primera vegada que ho experimentem.

Hi ha indignació als centres, les retallades van acompanyades de més exigències i pressió laboral. Les patronals confien que el col·lectiu serà incapaç de respondre de forma unida i clara com ja ha estat habitual i així seguir-nos tractant com menors d’edat en relació als nostres drets. En les nostres mans i en les de les persones i sindicats que ens representen en la negociació està la possibilitat, d’una vegada per totes, de canviar aquest escenari.

Insisteixo: el primer que haurien de fer els sindicats és consultar i donar la paraula als representants del col·lectiu convocant una assemblea general de delegats/des, sigui per confirmar o no el procés de negociació, sigui per decidir accions de forma unitària. Perquè estic convençut que, només amb la convocatòria d’aquesta assemblea, les patronals es començarien a plantejar la necessitat de negociar de veritat.

Si no és així, dilació patronal acabarà rimant amb claudicació sindical.

+ DEURES X – DRETS?

NO! GRÀCIES.

(1) Aquesta primera frase ha estat esmenada després de la publicació de l'entrada, la reunió del dia 4 era previsible, però en cap cas s'havia arribat a convocar. L'esmena no canvia, però, el sentit de l'argumentació.

PENDENTS DE LA NEGOCIACIÓ

La negociació del nostre conveni, d’escoles privades amb algun nivell concertat, estava aturada fins aquest divendres (demà, ara mateix) per donar temps a que les patronals analitzessin les contrapartides proposades per la part sindical de forma unitària, i així poder legalitzar la retallada salarial de pagament directe que des de setembre la majoria de centres està aplicant.

Aquestes contrapartides, en bona part, són mesures que ja s’apliquen en algunes escoles (plus de tutoria, analogia nivells concertats i no concertats, retribució i/o limitació de substitucions) o d’altres plenament justificables com un pla de recuperació salarial o la regulació del treball no presencial.

El meu interrogant és quina serà la reacció de la part sindical si es dóna el cas, i ja m’agradaria equivocar-me en aquesta hipòtesi, que no assumeixin aquestes contrapartides. Si s’ha de valorar per el que s’ha fet fins ara i des de l’aplicació de les retallades a pagament delegat, tenim moltes raons per ser pessimistes, només cal repassar les entrades al bloc del curs passat: pràcticament no es va fer res rellevant que es pogués interpretar com una acció de pressió a les patronals.

L’excepció van ser alguns moviments en algunes, poques, escoles sorgits de les assemblees per expressar el malestar acumulat per la combinació de – sou (analogia retallades) x + feina (no analogia de la jornada lectiva). Però sembla que per a les patronals el problema estava molt localitzat i les mesures per contrarestar aquests moviments també s’han quedat en l’àmbit particular dels pocs centres afectats.

El que hauríem de tenir molt clar, si aquestes contrapartides no són assumides per la part patronal en la negociació, és que la part sindical no pot caure en el parany, com fa habitualment, de dividir-se i ser vençuda. Hem d’exigir una resposta conjunta, i com sovint a les direccions sindicals els costa molt posar-se d’acord, cal donar la paraula als representants directes dels treballadors/es i convocar de manera immediata una assemblea general de delegats/des, que en si mateixa ja es pot considerar una primera mesura de pressió.