Hi guanyen molt endarrerint una setmana el pagament del 80% de l’extra de Nadal? O volen aprofitar la coincidència amb el dia dels innocents, per col·locar-nos unes quantes llufes?
La confirmació del que ja es sabia, primera llufa, ha vingut acompanyada en el cas de la concertada de la resposta patronal a la plataforma (de mínims, tot cal dir-ho) presentada pels sindicats, unes quantes llufes més. Ni plus de tutoria, ni pla de recuperació del poder adquisitiu perdut, ni reconeixement de hores de treball no presencial, ni limitació de les substitucions, ni pagament d’estadis a nivells no concertats i podria continuar. Només alguna concessió menuda per alimentar les seves justificacions paternalistes i, de pas, temptar a alguna organització sindical a signar un conveni sense cap millora substancial en les condicions de treball.
I, si algú pensa signar les “ofertes” patronals, que s’esperi al mateix dia 28, per acabar d’arrodonir la festivitat.
Avui està convocada per IAC, UGT i CCOO una mobilització sota el lema NO A LES RETALLADES, SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS. Ja sabem quin sindicat de l’ensenyament públic convoca sota les primeres sigles. Però sobta que UGT i CCOO no hagin fet res per estendre realment i amb claredat la convocatòria als treballadors/es de serveis públics de centres de treball concertats, que també ens veurem afectats/des per les retallades anunciades el 22 de novembre.
És cert que alguns ens intentaran convèncer que també és la nostra lluita, però saben positivament que per a que la seva (ensenyament públic) esdevingui nostra (ensenyament privat concertat)la nostra també hauria d’esdevenir seva. Defensar els serveis públics que fan possible l’exercici de drets fonamentals com la sanitat i l’educació SÍ, defensar a tots/tes els treballadors/es que vivim treballant en la prestació d’aquest servei TAMBÉ. I la convocatòria no té aquest plantejament, no he vist ni una sola menció als treballadors/es de centres concertats o a la seva situació, que també garanteixen serveis públics amb condicions molt pitjors, encara que alguns centres d’elit no haurien d’entrar en aquesta categoria. Per això, no ens hi podem trobar còmodes.
I per acabar-ho d’adobar, haurem d’escoltar que els de la concertada som corporativistes, quan un no pot entendre que sindicats de classe, no facin un plantejament de classe, en aquests cas, de tots els treballadors/es dels serveis públics que ja han patit les retallades, i en defensa de l’estat del benestar que fem possible uns i altres.
¿No serà un altre corporativisme la causa que impedeix sistemàticament que treballadors/es d’ensenyament es mobilitzin conjuntament en contra de mesures que afecten als drets d’uns i altres?
No, em sembla que la concentració d’avui no és per a nosaltres.
Jo formo part d’una orquestra de ball i tinc que anar a tocar per a un públic que no es mou de cap manera. El públic no el faré canviar d’un dia per l’altre, però si no aconsegueixo que ballin, encara que sigui una miqueta, tinc tres opcions: a. m’hauré de replantejar alguna cosa per intentar-los animar a ballar, canvis de repertori, de músics, d’animadors/es. b. em conformaré, assumiré que no ballaran mai, em dedicaré a tocar i en acabar pararé la mà , cobraré i cap a casa. c. plegaré i em dedicaré a una altra feina.
Em sembla que l’actitud sindical del nostre sector, en general i de manera diversa perquè ni les organitzacions ni les persones són iguals, té tendència cap a l’opció b, la conformista, potser algunes persones es resisteixen a mantenir la possibilitat de l’opció a, la idealista - inconformista. Però la c, la realista, encara no l’he percebut mai.
Sens dubte, els companys/es dels centres són més difícils de moure que un armari ple i només ballen quan les patronals fan sonar la seva música. Per això, jo, que realment no passo de ser un músic aficionat i que toca sense cobrar, o segueixo proposant de canviar de repertori i/o músics, o, finalment i quan se m’acabi la corda, deixaré la música.
PS. En resposta a un comentari a LES PATRONALS OPTEN PER LA DILACIÓ
La reunió de la mesa de negociació a la que ens referim en l'entrada anterior (1), encara ni havia estat convocada perquè la patronal havia demanat als sindicats concrecions de les contrapartides. La sensació és que no hi ha gaire urgència per signar el nostre conveni. Urgència que sí es va manifestar a l'hora de aplicar les retallades a pagament directe i dividir el conveni. És fa difícil no pensar que aquesta tàctica dilatòria té una finalitat: aconseguir trencar la fràgil unitat sindical en la negociació. No serà la primera vegada que ho experimentem.
Hi ha indignació als centres, les retallades van acompanyades de més exigències i pressió laboral. Les patronals confien que el col·lectiu serà incapaç de respondre de forma unida i clara com ja ha estat habitual i així seguir-nos tractant com menors d’edat en relació als nostres drets. En les nostres mans i en les de les persones i sindicats que ens representen en la negociació està la possibilitat, d’una vegada per totes, de canviar aquest escenari.
Insisteixo: el primer que haurien de fer els sindicats és consultar i donar la paraula als representants del col·lectiu convocant una assemblea general de delegats/des, sigui per confirmar o no el procés de negociació, sigui per decidir accions de forma unitària. Perquè estic convençut que, només amb la convocatòria d’aquesta assemblea, les patronals es començarien a plantejar la necessitat de negociar de veritat.
Si no és així, dilació patronal acabarà rimant amb claudicació sindical.
+ DEURES X – DRETS?
NO! GRÀCIES.
(1) Aquesta primera frase ha estat esmenada després de la publicació de l'entrada, la reunió del dia 4 era previsible, però en cap cas s'havia arribat a convocar. L'esmena no canvia, però, el sentit de l'argumentació.
La negociació del nostre conveni, d’escoles privades amb algun nivell concertat, estava aturada fins aquest divendres (demà, ara mateix) per donar temps a que les patronals analitzessin les contrapartides proposades per la part sindical de forma unitària, i així poder legalitzar la retallada salarial de pagament directe que des de setembre la majoria de centres està aplicant.
Aquestes contrapartides, en bona part, són mesures que ja s’apliquen en algunes escoles (plus de tutoria, analogia nivells concertats i no concertats, retribució i/o limitació de substitucions) o d’altres plenament justificables com un pla de recuperació salarial o la regulació del treball no presencial.
El meu interrogant és quina serà la reacció de la part sindical si es dóna el cas, i ja m’agradaria equivocar-me en aquesta hipòtesi, que no assumeixin aquestes contrapartides. Si s’ha de valorar per el que s’ha fet fins ara i des de l’aplicació de les retallades a pagament delegat, tenim moltes raons per ser pessimistes, només cal repassar les entrades al bloc del curs passat: pràcticament no es va fer res rellevant que es pogués interpretar com una acció de pressió a les patronals.
L’excepció van ser alguns moviments en algunes, poques, escoles sorgits de les assemblees per expressar el malestar acumulat per la combinació de – sou (analogia retallades) x +feina (no analogia de la jornada lectiva). Però sembla que per a les patronals el problema estava molt localitzat i les mesures per contrarestar aquests moviments també s’han quedat en l’àmbit particular dels pocs centres afectats.
El que hauríem de tenir molt clar, si aquestes contrapartides no són assumides per la part patronal en la negociació, és que la part sindical no pot caure en el parany, com fa habitualment, de dividir-se i ser vençuda. Hem d’exigir una resposta conjunta, i com sovint a les direccions sindicals els costa molt posar-se d’acord, cal donar la paraula als representants directes dels treballadors/es i convocar de manera immediata una assemblea general de delegats/des, que en si mateixa ja es pot considerar una primera mesura de pressió.
El 15 de octubre, unidos y unidas en nuestra diversidad por un cambio global, exigimos democracia global: un gobierno global del pueblo y para el pueblo. Inspirados en nuestros hermanos y hermanas en Túnez, Egipto, Libia, Siria, Bahrain, Palestina-Israel, España, Chile y Grecia, también exigimos un cambio de régimen: un cambio de régimen global. En las palabras de Vandana Shiva, la activista india, exigimos el remplazo del G8 por la humanidad completa- el G7,000,000,000.
Las instituciones internacionales no democráticas son nuestro Mubarak global, nuestro Assad mundial, nuestro Gaddafi internacional. Estas incluyen: el FMI, OMC, el comercio internacional, los bancos multinacionales, el G8/G20 y el Consejo de Seguridad de la ONU. Como Mubarak y Assad, no permitiremos que dirijan nuestras vidas sin nuestro consentimiento. Todos nacimos iguales, pobre o rico, mujer o hombre. Africanos y Asiáticos son iguales a Europeos y Americanos. Nuestras instituciones deben reflejar esto o ser derrocadas.
Hoy, más que nunca, fuerzas globales determinan nuestras vidas. Nuestros trabajos, nuestra salud, nuestra vivienda, nuestra educación y nuestras pensiones están controladas por los bancos internacionales, el mercado, los paraísos fiscales, las corporaciones y las crisis financieras. Nuestro medio ambiente está siendo destruido por contaminación en otros continentes. Nuestra seguridad la determinan las guerras y el comercio de armas, drogas y recursos naturales que benefician a personas fuera de nuestras fronteras. Estamos perdiendo el control sobre nuestras vidas. Esto debe terminar. Esto va a terminar. Los ciudadanos del mundo debemos recuperar el control sobre las decisiones que nos afectan a todos los niveles – de global a local. Esto es democracia global. Esto es lo que hoy exigimos. [Este párrafo fue agregado siguiendo las sugerencias de las asambleas]
Como los zapatistas mexicanos, hoy decimos “¡Ya basta! Aquí el pueblo manda y el gobierno obedece” - ¡Ya basta! Aquí el pueblo manda y las instituciones globales obedecen. Como los indignados españoles decimos “¡Democracia real ya!”- Democracia global real ya.
Hoy hacemos un llamado a los ciudadanos del mundo: ¡Globalicemos la Plaza Tahrir! ¡Globalicemos la Puerta del Sol!
El manifiesto se ha elaborado después de cuatro meses de trabajo, en los que se han realizado consultas entre los grupos, activistas y asambleas de países como Egipto, Túnez, Reino Unido, Alemania, España, EEUU, Palestina, Israel, Brasil, México, Uruguay, Argentina, India y Australia.
Diu C. A., amb el que la galllineta darrerament manté un debat intens, en un comentari a l'entrada del seu bloc on intenta justificar la retallada a pagament no delegat: “Segueixo pensant que la situació de l'escola concertada i la del seu professorat és força injusta, però és un moment especialment difícil com per intentar reparar, precisament ara, una situació d'injustícia que fa més de 25 anys que dura.”
Vaja, fa 25 anys que patim una situació d’injustícia. Però d’aquesta situació la responsabilitat compartida la tenen les patronals i durant 25 anys no han mogut un dit per modificar-la (més aviat el contrari, molts fils s’han mogut per perpetuar-la). I si l’altre responsable és el Departament, no caldria recordar que en la major part d’aquests 25 anys l’administració ha estat en mans d’un govern (Pujol) molt complaent amb la privada concertada.
Amb una organització més racional de la feina, les patronals podrien haver reduït la pressió a la que han estat sometent als seus treballadors/es, amb un horari lectiu que ens obliga regularment a renunciar a una part important del nostre temps de lleure. I davant d’una situació injusta, l'opció de les nostres patronals, tant comprensives en el discurs, s’ha convertit, en el terreny dels fets, en la garantia de la seva perpetuació.
Doble moral, per part de les patronals, FECC inclosa? I tant!
