Aquesta frase l’he
llegit avui en un article d’en Josep Ramoneda al diari El País. Faltaria un
afegitó per continuar amb la nostra reflexió sobre els efectes que tenen les
convocatòries de vaga: els drets són
individuals, però s’han conquerit col·lectivament i amb sacrificis.
I aquí està el problema:
per múltiples raons i, en principi, totes respectables, són poques les persones amb la disposició de sacrificar part del seu interès individual (sigui
del seu salari i/o de la consideració dels seus caps) en defensa d’uns drets que es van
aconseguir de forma col·lectiva. I en sectors
com la concertada, on darrerament bona part de les millores i drets han
estat resultat de la lluita d’altres sectors, aquesta actitud encara és més
patent.
No m’ha arribat cap
valoració de la vaga per part dels sindicats convocants, a part del ball de
xifres que acostuma a acompanyar les informacions immediates del seguiment de
la convocatòria. Trobo a faltar una valoració en fred, amb dades fiables i que
no tracti únicament d’adaptar la realitat a les intencions, que reconegui que
ni tant sols en l’ensenyament públic el seguiment de la vaga entre l@s treballador@s
va ser majoritari, encara que superior al de la concertada.
Indubtablement la
manifestació va quedar prou lluïda, però per fer una manifestació massiva no
cal forçar una vaga. I més, si només perjudica econòmicament als no molt@s que
la segueixen i, en canvi, tant patronals com departament s’estalvien de pagar
uns diners, que ja m’agradaria saber on van a parar. I està molt clar, en època
de vaques grasses el sacrifici de no anar a sopar fora de casa un parell de
cops era assumible amb un mínim de consciència social, però, en la situació
actual, en la que molta gent hem hagut d’anul·lar despeses prescindibles, comença
a semblar un exercici de masoquisme.
Per acabar-ho d’adobar,
una manifestació per la tarda, segurament encara més massiva, hauria obtingut
encara més ressonància: hi podia participar qui va optar per anar a treballar
en el sector educatiu, famílies i la societat civil en general, ja que la LOMCE
i les retallades no són un problema només del sector educatiu. Si es tractava
de mobilitzar el màxim de sectors socials, si no estava ni molt menys garantit
un seguiment rellevant, els convocants de la vaga del 24O no ho han fet gaire
bé per partida doble, ni convocant la vaga, ni, una vegada convocada, convocant
la manifestació a les 12 del migdia.
I que consti, no es
tracta de renunciar a les eines bàsiques en la defensa dels interessos dels
treballadors com la vaga i els mateixos sindicats, però sí de reinventar-les...
(continuarà)
