DESPRÉS DEL 24O, UNA MICA D'AUTOCRÍTICA?

Malgrat la diversitat de les xifres  que administració, patronals i sindicats han pogut donar, em sembla difícilment discutible que el seguiment de la vaga del 24O a la concertada no ha estat ni majoritari, ni gaire significatiu en termes generals.  Ja sé que en alguns centres, el seguiment ha estat prou important, fins i tot la premsa ho ha mostrat (i ja era hora!), però una visió de conjunt no pot oblidar que la majoria treballador@s de la concertada no han recolzat la vaga convocada per tots els sindicats del sector (de fet, tampoc el seguiment a la pública ha estat per tirar coets). En bona part, la ressonància i l’èxit del 24O va ser gràcies a famílies i estudiants.

En aquest espai ja havia manifestat que la unitat sindical en la convocatòria i en la manifestació era una condició necessària per aconseguir que, en aquesta ocasió, el seguiment de la vaga fos destacable a la concertada. Però les condicions necessàries molt sovint no són suficients, com a mínim si no van ben acompanyades. I aquest és el cas que ens ocupa. Deixaré de banda els, diguem-ne, “inconvenients econòmics”, dels quals properament en parlarem, però no puc deixar de manifestar les dificultats, per exemple, de seguir la vaga algú que tingui la parella en atur.

La primera qüestió que cal plantejar és una condició també necessària per aconseguir que una vaga tingui un seguiment ampli: la vaga s’ha de preparar i amb temps. Per començar, el primer sindicat que la convoca i de forma unilateral ho fa públic poc més de 15 dies abans (per ser exactes, el comunicat de CCOO és un arxiu del 8 d’octubre). Però el que és més important, una vaga necessita d’un procés previ i conjunt de mobilització dels sindicats convocants i aquest procés no ha existit. Les convocatòries de vaga general van precedides per assemblees multitudinàries i conjuntes de delegad@s (1) dels sindicats convocants (UGT i CCOO), ¿per què no es fa el mateix en la privada concertada, quan hi ha una convocatòria de vaga del sector?

(continuarà)

(1)     No puc evitar fer un comentari sobre aquestes assemblees: realment no són assemblees, ja que els únics que parlen són els de sempre, i si les segueixen fent suposo que d’alguna manera contribueixen a animar la participació en la vaga. Però les dimensions del nostre sector permetrien unes assemblees amb la possibilitat d’intervencions, propostes i resolucions per part de l@s delegad@es, és a dir, realment participatives.