Jo també faré vaga...

Jo també faré vaga i amb una única i fonamental justificació: perquè és el meu deure. Sí, un deure que jo mateix he escollit, que jo mateix m'imposo, que sorgeix de la meva llibertat.
Jo també faré vaga malgrat que els sindicats també han de fer molta neteja interna, autocrítica i un exercici de renovació per adaptar-se als reptes d'una realitat social en evolució constant.
Jo també faré vaga perquè com ensenyant i com a pare no em vull avergonyir i sentir còmplice d'una regressió dels drets aconseguits històricament en les lluites per la igualtat.
Per això, per a mi, fer vaga és un imperatiu, un imperatiu categòric: "obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, al mateix temps, en llei universal".

Gallinetes del món unim-nos!

LA LLIBERTAT ÉS QUAN COMENÇA L'ALBA

EN UN DIA DE VAGA GENERAL (Joan Margarit)

No sortides ni colònies?

A imatge i semblança d'alguns centres públics, m'ha arribat que companys/es d'un centre concertat es volen plantejar la possibilitat de no fer ni sortides ni colònies com a mesura de pressió en contra de les retallades. També alguns companys/es de la meva escola m'han fet comentaris en aquesta direcció.
Entro al grup del Facebook “No jornada intensiva? No sortides ni colònies” (més de 2000 membres!). Al Mur el debat està crispat... Hi ha de tot, però m'entretinc en un missatge d'un monitor d'una casa de colònies... Una mesura que agreujarà les dificultats d'un sector que dona feina a molts joves...
Mmmm... No m'agrada aquest perfum, interessos enfrontats de diversos col·lectius de treballadors/es. Fa olor, o pitjor, pudor a corporativisme, pot fer mal, danys col·laterals en diran, i no als responsables de la crisi, ni de les retallades. A d'altres, fins i tot, en pitjor situació que nosaltres.
I haurà qui encara ens presentarà aquesta acció com una alternativa a la vaga general.

Divisió? Desmobilització!

AUDITORI DIVIDIT / Uns 4.500 delegats de CCOO i UGT van participar a La Farga de l'Hospitalet en una assemblea en què es van sentir crits de «Zapatero dimissió» en diverses ocasions. Una part dels militants sindicals van interrompre els discursos d'Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez reclamant la marxa del president del Govern per l'aprovació de la reforma laboral, mentre la resta de delegats estaven en silenci. (El Periódico, 15-05-10)

No ho acabo d'entendre però el fet és el que és, un acte que hauria d'haver estat un exercici d'unitat sindical i una mostra de fortalesa per animar a una resposta massiva a la convocatòria de vaga, resulta que al final posa en evidència objectius no compartits entre els membres de les mateixes organitzacions que l'han convocat. En el meu cas, a partir del precedent establert per una assemblea anàloga feta a Madrid fa pocs dies, ha estat un factor important a l'hora de no animar-me a participar en l'acte, al qual estava convidat com delegat de CCOO.

Per desgràcia, al sector de l'ensenyament privat concertat en sabem molt de divisions i dels seus efectes, sigui entre les organitzacions sindicals a l'hora de negociar i mobilitzar-se, o entre els mateixos membres d'un sindicat a l'hora de decidir línies d'acció sindical. Només cal recordar la situació generada per la vaga del 8 de juny (UGT i CCOO la recolzaven, USOC de privada no, però USOC d'altres sectors afectats per la retallada sí, i a la manifestació UGT i CCOO dividits). O per la concentració del 17 de juny (CCOO no s'adhereix, però la decisió genera divisions i un nombre significatiu dels seus delegats/des dels centres hi participen i animen als seus companys/es a participar-hi). El resultat ja el sabem: la vaga va tenir molt poca ressonància i els treballadors/es del sector només es van mobilitzar sota la tutela de les patronals.

DIVISIÓ=DESMOBILITZACIÓ.

Més sobre la vaga...

Una cosa és ser crític amb el funcionament de les organitzacions sindicals, amb alguns aspectes de la convocatòria de vaga al nostre sector i amb les deficiències de l'acció sindical a la privada concertada. La crítica, com a mínim la d'aquest blog, és per millorar. Per tant, no entra en la voluntat de qui subscriu aquestes línies desqualificar els sindicats genèricament i deixar-nos indefensos davant l'ofensiva neoliberal per carregar-se l'estat del benestar. Ara per ara, són una de les poques eines que ens queden als treballadors/es per no recular i predre els drets aconseguits històricament en la lluita per la igualtat i la dignitat.
No podem oblidar que, entre els sectors afectats per les retallades, la nostra situació és de cert privilegi en comparació amb aturats, pensionistes... I la vaga, en aquest cas, té un sentit solidari que no podem deixar de costat: no és o no hauria de ser una vaga per els nostres interessos particulars del sector, més aviat hauria de ser una acció en defensa dels interessos generals i de les parts més febles del teixit social.
I en aquest punt, la gallineta, no pot estar-se de desitjar l'èxit de la convocatòria de vaga del 29 i animar a la participació, malgrat estar casi convençuda, com és habitual a la privada concertada, que la seva acció quedarà reduïda al testimoniatge.
Tant per tant, si cal ser solidari i estrènyer el cinturó, millor per pròpia voluntat que per decret.

Retallades, malestar i convocatòria de vaga

Acabo de calcular, amb l’ajuda del arxiu d’Excel de la web de CCOO, el % de reducció del salari que hem patit a conseqüència de la retallada. A primària i educació infantil oscil·la entre un 5,3 % (sense antiguitat ni estadis) a un 6,3% (en els casos pitjors) en el sou net. A secundària, entre un 7,2 % (sense antiguitat ni estadis) i un 8,3% (en els casos pitjors) en el sou net. A sobre, encara no tenim clar si està inclosa la part proporcional del salari de juny prorratejat. Fons sindicals diverses (full informatiu CCOO 29-06-10 i conversa d’un company amb una delegada d’USOC d’un altre centre) diuen que sí, però seria important saber-ho del cert.
En tot cas, davant la situació actual presidida per el malestar generat per les retallades i el calendari, la resposta sindical és, com a mínim, poc específica, ja que s’ha reduït a canalitzar el malestar amb la vaga del 29 (que convoquen els tres sindicats de la privada concertada). Sembla que ni a la pública hi ha moltes expectatives d’èxit, i al nostre sector, amb la arrelada tradició vaguística que tenim i sense plantejar cap altra mena d’acció prèvia i pròpia de la privada concertada, no podem tenir gaires esperances d’un seguiment significatiu. A part, molts/es companys/es a les escoles comencen a creure que els sindicats només se’n recorden d’ells/es quan cal farcir estadístiques i millorar la representativitat, però deixen en segon terme els seus problemes reals.
Conclusió: com diuen en castellà, “quien calla, otorga”, i amb el poc soroll que farem segur que semblarà que els treballadors/es de la privada concertada haurem encaixat les retallades amb actitud estoica i sense dir ni piu. I així ens anirà...

Qui ha fet els deures d'estiu?

Ahir, inici de curs, quina calor, a les 9.15 del matí la sala de professors estava a 28º (la del costat, sense ventilació, a 30º) i caldria sumar-hi l'alta humitat per patir una sensació de calor sufocant. No he pogut comprovar quina temperatura feia a les aules. Gràcies, conseller Maragall, primer efecte “positiu” del calendari, a Finlàndia farà fresqueta (i al seu despatx també), però a Barcelona... Sort que amb la pluja del vespre ha refrescat.
Ara no estem a temps, però hauria valgut la pena fer alguna mena d'acció simbòlica, visual i, fins i tot, simpàtica per subratllar els inconvenients tèrmics del nou calendari. Per exemple, haver començat el curs amb una indumentària adequada per anar a la platja, o amb pantalons curts, o amb un ventall amb la cara d'en Maragall. Ahir, la premsa estava al darrere de “notícies” de l'inici de curs i, per tant, hauria estat fàcil aconseguir certa ressonància.
Si és feina dels sindicats promoure accions per canalitzar el malestar dels/de les treballadors/es d'ensenyament (en aquest cas no cal diferenciar públic-privat concertat), aleshores començo a pensar que aquesta tornada a l'escola els ha agafat amb els deures a mig fer, com al mateix Departament d'Educació.

Comença el curs de l'any 1, segons el nou calendari ...

“Minoria d’edat és la incapacitat de disposar del propi enteniment sense la direcció d’un altre” (Kant).

Nou curs amb l'aplicació del nou calendari maragallià i amb retallades.
Molts interrogants i una certesa confirmada: quan no interessa no som iguals als companys/es de la pública (hores lectives) i quan interessa sí (reducció del sou).
Entre els interrogants: quan els/les treballadors/es de l'ensenyament privat concertat serem plenament majors d'edat?
M'explico: el curs passat vam patir una retallada compartida amb altres sectors finançats amb fons públics i l'única resposta significativa dels/de les treballadors/es afectats va ser a partir d'una iniciativa de les patronals. La vaga del sector públic no va obtenir un seguiment perceptible al sector concertat i, en canvi, la concentració de la P. de S. Jaume va ser l'única resposta rellevant a la retallada. Em fa vergonya que fos així, com a membre del col·lectiu afectat, però els fets són els que són: només hi ha hagut mobilització amb la tutela de les patronals i qui no actua per si mateix està en la mateixa situació que un menor.

Amb clara inspiració dylaniana:

Diguem quan temps haurà de passar,
abans de defensar els nostres drets?
Quants greuges més haurem de patir,
sense aixecar ni la veu?
The answer my friend is blowin' in the wind.
The answer is blowin' in the wind!