dilluns, 27 de setembre del 2010

Jo també faré vaga...

Jo també faré vaga i amb una única i fonamental justificació: perquè és el meu deure. Sí, un deure que jo mateix he escollit, que jo mateix m'imposo, que sorgeix de la meva llibertat.
Jo també faré vaga malgrat que els sindicats també han de fer molta neteja interna, autocrítica i un exercici de renovació per adaptar-se als reptes d'una realitat social en evolució constant.
Jo també faré vaga perquè com ensenyant i com a pare no em vull avergonyir i sentir còmplice d'una regressió dels drets aconseguits històricament en les lluites per la igualtat.
Per això, per a mi, fer vaga és un imperatiu, un imperatiu categòric: "obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, al mateix temps, en llei universal".

Gallinetes del món unim-nos!
LA LLIBERTAT ÉS QUAN COMENÇA L'ALBA
EN UN DIA DE VAGA GENERAL (Joan Margarit)

1 comentari:

  1. Un altre cop de vaga...! No ho dic amb pesimisme,però encara que tinc raons per estar enfada i voler el gest públic de queixar-me, tinc la sensació que aquesta vaga general no tindrà ressó. A la meva feina hi ha hagut divisió de criteris: que si no vull que em descomptin diners, que si no és el moment... Bé, el de sempre, " pan para hoy y hambre para mañana". Avui faig vaga pels meus pares i sogres, que aviat haurand de demanar-nos diners per anar tirant, per la meva filla a qui no desitjo una feina remunerda per sota del SMI i per mi i la meva jubilació.... Les condicions socials són essencials per a mantenir l'Estat del benestar i la igualtat social. Bona vaga companys!!!

    ResponElimina