Acabo de calcular, amb l’ajuda del arxiu d’Excel de la web de CCOO, el % de reducció del salari que hem patit a conseqüència de la retallada. A primària i educació infantil oscil·la entre un 5,3 % (sense antiguitat ni estadis) a un 6,3% (en els casos pitjors) en el sou net. A secundària, entre un 7,2 % (sense antiguitat ni estadis) i un 8,3% (en els casos pitjors) en el sou net. A sobre, encara no tenim clar si està inclosa la part proporcional del salari de juny prorratejat. Fons sindicals diverses (full informatiu CCOO 29-06-10 i conversa d’un company amb una delegada d’USOC d’un altre centre) diuen que sí, però seria important saber-ho del cert.
En tot cas, davant la situació actual presidida per el malestar generat per les retallades i el calendari, la resposta sindical és, com a mínim, poc específica, ja que s’ha reduït a canalitzar el malestar amb la vaga del 29 (que convoquen els tres sindicats de la privada concertada). Sembla que ni a la pública hi ha moltes expectatives d’èxit, i al nostre sector, amb la arrelada tradició vaguística que tenim i sense plantejar cap altra mena d’acció prèvia i pròpia de la privada concertada, no podem tenir gaires esperances d’un seguiment significatiu. A part, molts/es companys/es a les escoles comencen a creure que els sindicats només se’n recorden d’ells/es quan cal farcir estadístiques i millorar la representativitat, però deixen en segon terme els seus problemes reals.
Conclusió: com diuen en castellà, “quien calla, otorga”, i amb el poc soroll que farem segur que semblarà que els treballadors/es de la privada concertada haurem encaixat les retallades amb actitud estoica i sense dir ni piu. I així ens anirà...
En tot cas, davant la situació actual presidida per el malestar generat per les retallades i el calendari, la resposta sindical és, com a mínim, poc específica, ja que s’ha reduït a canalitzar el malestar amb la vaga del 29 (que convoquen els tres sindicats de la privada concertada). Sembla que ni a la pública hi ha moltes expectatives d’èxit, i al nostre sector, amb la arrelada tradició vaguística que tenim i sense plantejar cap altra mena d’acció prèvia i pròpia de la privada concertada, no podem tenir gaires esperances d’un seguiment significatiu. A part, molts/es companys/es a les escoles comencen a creure que els sindicats només se’n recorden d’ells/es quan cal farcir estadístiques i millorar la representativitat, però deixen en segon terme els seus problemes reals.
Conclusió: com diuen en castellà, “quien calla, otorga”, i amb el poc soroll que farem segur que semblarà que els treballadors/es de la privada concertada haurem encaixat les retallades amb actitud estoica i sense dir ni piu. I així ens anirà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada