Certificats de qualitat, qualitat real i condicions de treball

La majoria de centres concertats, com el meu, tenen un “caràcter propi” (abans ideari) que parteix d’una concepció que defineix l’activitat educativa com un procés de formació integral de persones. Però, cada vegada tinc més la sensació que la pràctica real, determinada per la progressiva implantació de “sistemes de qualitat”, ha convertit aquesta declaració de principis en pura retòrica. Ara resulta que l’excel·lència educativa té com eixos principals: fer, desfer i refer programacions que van reduint el marge de maniobra del docent i convertir una activitat originalment creativa en quelcom cada vegada més proper a la producció en cadena.

Però aquest procés, que també cerca el control absolut de l’acció docent, té com a conseqüència la reducció de la formació a un dels seus components, la instrucció, i l’objectivació (cosificació, deshumanització) d’una relació entre persones. És a dir, l’atenció a l’alumne s’ha convertit en un conjunt de protocols que pretenen uniformitzar l’acció educativa i ha oblidat la interacció personal com a peça fonamental d’aquesta acció. I aspectes molt importants en la formació de persones, que no són predictibles ni programables perquè, per ara, el comportament humà no ho és, resten arraconats. I quan algú intenta posar sobre la taula les deficiències d’aquesta nova forma de treballar, li parlaran de resistència als canvis.

Que no ens donin gat per llebre, si us plau. Tots estarem d’acord en millorar la nostra feina, però quan es planteja una millora real, la reducció (homologació) d’hores lectives per poder atendre millor els nostres alumnes i per poder fer efectiva la intenció de formar integralment persones, aleshores sí que hi trobem resistència, per part del departament i les patronals. I per molts certificats de qualitat que obtingui un centre i exhibeixi a la seva porta (qualitat aparent), a compte de feines cada vegada més inútils i que no tenen efectes directes en la pràctica educativa, la seva qualitat real no quedarà garantida, més aviat el contrari, restarà dedicació als docents a la veritable finalitat de la seva feina.

Expressat matemàticament: la qualitat aparent és inversament proporcional a la qualitat real. I a sobre empitjora les nostres condicions de treball. Si volen qualitat, que comencin per reduir les hores lectives!

Patronals, retallades i mobilitzacions

Acabo de llegir el que diu el nou butlletí (18-10-10) de la FECC (Educadors/info) sobre les retallades salarials. Les informacions desprenen una olor rància a paternalisme anterior al reconeixement dels drets sindicals. Les demandes de conflicte col·lectiu presentades pels tres sindicats apareixen com un sacrifici necessari, voluntari i solidari de les patronals. Les mobilitzacions convocades i previstes pels sindicats no apareixen, amb l'excepció de les concentracions mensuals per lliurar reclamacions, que de forma expressa, compten amb la seva “benedicció”.

I perquè ningú no s'equivoqui, confirmen que si la retallada queda recollida pels pressupostos de la Generalitat de 2011, es veuran abocats a reflectir-ho a les taules salarials. Tot plegat, serà culpa del govern i ningú recordarà que fa dos o tres cursos no tenien cap mena de sensibilitat a l'hora de regatejar i retardar la signatura de les taules salarials. I és clar, si s'arriba a confirmar la convocatòria de vaga pel 30 de març, aleshores no estarà justificada i manegaran, amb el més pur estil jesuític, per desmobilitzar als seus ramats (metàfora del bon pastor!).

Una proposta per la mobilització

Marxa per la Dignitat (dels treballadors/es de l'escola concertada)

Amb l'horitzó de la vaga del 30 de març i en el marc de les mobilitzacions convocades per els tres sindicats representatius, la idea és organitzar un moviment de base i caràcter intersindical per mobilitzar el sector, amb un discurs que el conjunt de treballadors/es del sector pugui percebre com propi. No podem oblidar que, per diversos motius, hi ha una part de l'opinió pública i de molts companys/es molt crítica amb l'acció sindical feta per els professionals del sindicalisme i que l'acció sindical tradicional no aconsegueix arribar a una gran majoria en el nostre sector.

1a fase (Entre novembre i desembre): Crear una comissió promotora per impulsar el moviment i fer-ne publicitat (a partir d'una web i un manifest fundacional). En la comissió caldria integrar delegats/des de diversos centres i de diverses procedències (dels tres sindicats i independents) i hauria de cercar l'adhesió de comitès, delegats/des i membres del col·lectiu, en general. En aquest cas, penso que és molt important que siguin persones no alliberades, un moviment realment de base.

2a fase (Entre gener i març): La comissió promotora passa a ser organitzadora d'actes públics a tots els centres possibles. Aquests actes de presentació del moviment, amb la lectura del manifest i alguna(es) intervenció(ons) en relació als greuges de la privada, també poden servir per arribar a centres que no compten amb la presència dels sindicats (siguin alguns o tots). Caldria estudiar la possibilitat d'organitzar un acte central al final i just abans de la vaga del 30 de març.

Qualsevol persona interessada en participar i desenvolupar aquesta iniciativa que es posi en contacte amb isiteixi@gmail.com.

Engrescadora però fràgil unitat sindical

Demà estan convocades concentracions de delegats/des davant dels SS. TT. a les 12 del migdia per presentar reclamacions individuals contra les retallades. I, aquesta vegada, han aconseguit posar-se d'acord els tres sindicats representatius. Unitat sindical difícil, perquè no podem oblidar que a molts centres aquest curs hi han eleccions sindicals, però necessària.

Unitat sindical engrescadora, perquè formant part d'un col·lectiu acomodatici i poc donat a participar, només faltaria que els pocs i poques que ens movem ho fem dividits. A més, en aquesta ocasió, amb certa perspectiva de futur, ja que tenim notícies que es poden preparar més accions.

Unitat sindical fràgil, perquè les primeres informacions sobre l'acte em van arribar com iniciativa d'un sol sindicat, que en la seva condició de majoritari, no va esperar-se a l'acord dels altres dos.

Esperem que els esforços que s'han fet, presumiblement per totes parts, serveixin de llavor per una acció continuada en contra la retallada i, no ho podem oblidar, per l'homologació de la jornada lectiva.

We shall overcome...