La majoria de centres concertats, com el meu, tenen un “caràcter propi” (abans ideari) que parteix d’una concepció que defineix l’activitat educativa com un procés de formació integral de persones. Però, cada vegada tinc més la sensació que la pràctica real, determinada per la progressiva implantació de “sistemes de qualitat”, ha convertit aquesta declaració de principis en pura retòrica. Ara resulta que l’excel·lència educativa té com eixos principals: fer, desfer i refer programacions que van reduint el marge de maniobra del docent i convertir una activitat originalment creativa en quelcom cada vegada més proper a la producció en cadena.
Però aquest procés, que també cerca el control absolut de l’acció docent, té com a conseqüència la reducció de la formació a un dels seus components, la instrucció, i l’objectivació (cosificació, deshumanització) d’una relació entre persones. És a dir, l’atenció a l’alumne s’ha convertit en un conjunt de protocols que pretenen uniformitzar l’acció educativa i ha oblidat la interacció personal com a peça fonamental d’aquesta acció. I aspectes molt importants en la formació de persones, que no són predictibles ni programables perquè, per ara, el comportament humà no ho és, resten arraconats. I quan algú intenta posar sobre la taula les deficiències d’aquesta nova forma de treballar, li parlaran de resistència als canvis.
Que no ens donin gat per llebre, si us plau. Tots estarem d’acord en millorar la nostra feina, però quan es planteja una millora real, la reducció (homologació) d’hores lectives per poder atendre millor els nostres alumnes i per poder fer efectiva la intenció de formar integralment persones, aleshores sí que hi trobem resistència, per part del departament i les patronals. I per molts certificats de qualitat que obtingui un centre i exhibeixi a la seva porta (qualitat aparent), a compte de feines cada vegada més inútils i que no tenen efectes directes en la pràctica educativa, la seva qualitat real no quedarà garantida, més aviat el contrari, restarà dedicació als docents a la veritable finalitat de la seva feina.
Expressat matemàticament: la qualitat aparent és inversament proporcional a la qualitat real. I a sobre empitjora les nostres condicions de treball. Si volen qualitat, que comencin per reduir les hores lectives!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada