dimarts, 26 de juny del 2012

SOLIDARITAT: INSUFICIENT. CONVOCATS PER A LA RECUPERACIÓ DE SETEMBRE


La realitat és la que és, i ahir, a la concentració en solidaritat amb els companys/es del Menèndez Pidal, hi havia molt poca gent. A la nul·la tradició reivindicativa del sector i a la poca capacitat de convocatòria de les organitzacions sindicals, hi hem d’afegir diverses deficiències per explicar el que hauria de ser inexplicable. Ni amb una reducció dràstica de la paga extra, ni amb el tancament d’alguna escola, ni amb les reduccions de plantilles imminents per la disminució de grups, desdoblaments i suports, n’hi ha suficient per a que comenci a expressar-se una resposta per part del nostre col·lectiu. 

El cert és que els sindicats tampoc han posat gaires mitjans, per començar, només la pàgina inicial de la web d’un d’ells recollia la convocatòria d’ahir, i tampoc de forma molt destacada. Ja hem comentat en altres ocasions la seva poca empenta en mobilitzar al sector, i tinc la sensació que existeix un cert conformisme i derrotisme en relació a aquesta qüestió. Una mena de cercle viciós: no mobilitzen perquè la gent no és mou, però tampoc no és mou perquè no la mobilitzen. 

Al setembre, trobarem a faltar alguna persona a cada centre i també algun centre en el mapa escolar. Al setembre, haurem experimentat de forma intensa les conseqüències d’una paga esmicolada. Al setembre, tindrem l’oportunitat de recuperar aquesta competència cívica no assolida: la defensa dels nostres drets i dels nostres llocs de treball. 

Ahir a la tarda, alguns/es delegats/des d’escoles intentàvem fer una pla de recuperació comú per no presentar-nos al setembre en les mateixes condicions. L’objectiu inicial, convocar una assemblea de treballadors/es a  finals de setembre a iniciativa de diversos comitès, ja que els sindicats són incapaços de fer-ho unitàriament. L’objectiu final, evidenciar la situació de greuge permanent de només estar homologats amb la pública en aspectes negatius i pressionar a les patronals per la signatura d’un conveni sensible als sacrificis dels dos darrers anys i amb contrapartides. Però, per això fa falta una marea carbassa!

dimarts, 19 de juny del 2012

#SOSMenendezPidal



En el comentari de la darrera entrada vam rebre la crida a la solidaritat dels companys i companyes d’una escola concertada que tanca . 50 treballadors/es a l’atur. El resultat de la política d'injectar diners als bancs i retallar en educació.


A part de no gaire valents, tampoc serem solidaris?

dijous, 14 de juny del 2012

UNA MAREA CARBASSA?

A les portes del final de curs, poques novetats de la mesa de negociació, esperant la retallada, finalment del 2,5% del salari anual, que ens esmicolarà la paga extra i amb l’amenaça d’algun acomiadament per l’augment de ratios. I ningú diu res? Cap moviment?

Però alguna cosa sí que és mou. M’ha arribat la notícia d’un parell d’assemblees d’escoles concertades que han decidit enfundar-se una samarreta de SOS educació cada dimecres i fer alguna acció, com repartir fulls que expliquen la situació  dels treballadors/es de la concertada a la sortida de l’escola. La novetat que crida més l’atenció és el color de la samarreta: no és groga, és de color carbassa. Justificar-ho és fàcil, difícilment ens podem assimilar amb la marea groga que, ara per ara, ningú identifica amb un moviment que inclogui la concertada.

En aquest cas, hi ha una altra qüestió que crida l’atenció: el moviment és purament assembleari i no respon a cap iniciativa sindical. Dissortadament, ja estem massa acostumats a que dos sindicats posin sempre per davant l’ensenyament públic (incapacitat total d’articular un moviment de tot l’ensenyament sostingut amb fons públics i afectat per les retallades). A sobre, el tercer sindicat està només pendent de signar manifestos amb les patronals i no sembla disposat a mobilitzar-se.

Segons m’han dit, aquesta autonomia ha afavorit una resposta positiva per part dels companys/es d’aquests dos centres. És un exemple a seguir i podria ser el principi d’una marea carbassa. Un moviment autònom que ens retorni la dignitat de no quedar-nos paralitzats davant la pèrdua de drets i de poder adquisitiu.