La reunió de la mesa de negociació a la que ens referim en l'entrada anterior (1), encara ni havia estat convocada perquè la patronal havia demanat als sindicats concrecions de les contrapartides. La sensació és que no hi ha gaire urgència per signar el nostre conveni. Urgència que sí es va manifestar a l'hora de aplicar les retallades a pagament directe i dividir el conveni. És fa difícil no pensar que aquesta tàctica dilatòria té una finalitat: aconseguir trencar la fràgil unitat sindical en la negociació. No serà la primera vegada que ho experimentem.
Hi ha indignació als centres, les retallades van acompanyades de més exigències i pressió laboral. Les patronals confien que el col·lectiu serà incapaç de respondre de forma unida i clara com ja ha estat habitual i així seguir-nos tractant com menors d’edat en relació als nostres drets. En les nostres mans i en les de les persones i sindicats que ens representen en la negociació està la possibilitat, d’una vegada per totes, de canviar aquest escenari.
Insisteixo: el primer que haurien de fer els sindicats és consultar i donar la paraula als representants del col·lectiu convocant una assemblea general de delegats/des, sigui per confirmar o no el procés de negociació, sigui per decidir accions de forma unitària. Perquè estic convençut que, només amb la convocatòria d’aquesta assemblea, les patronals es començarien a plantejar la necessitat de negociar de veritat.
Si no és així, dilació patronal acabarà rimant amb claudicació sindical.
+ DEURES X – DRETS?
NO! GRÀCIES.
(1) Aquesta primera frase ha estat esmenada després de la publicació de l'entrada, la reunió del dia 4 era previsible, però en cap cas s'havia arribat a convocar. L'esmena no canvia, però, el sentit de l'argumentació.
DEMOCRÀCIA REAL JA! també als sindicats. NO A LA SIGNATURA DE CAP CONVENI SENSE CONSULTAR!!!
ResponEliminaHola a tothom,
ResponEliminaSense ànim d'entrar en polèmiques ni d'eximir de responsabilitat les persones que anem a negociar, però francament, entre la meva estada a CCOO i el temps que porto a la UGT, he convocat una bona pila d'assemblees de delegats on s'han decidit coses prou importants. L'assistència, tanmateix, ha estat sempre irrissòria. He assistit a unes quantes concentracions i manifestacions específicament de concertada, on tots i totes hi érem convidats. L'assistència ha estat sempre penosa (amb l'excepció, si cal, de la que va convocar la patronal el mes de juny de 2010).
És molt fàcil carregar la responsabilitat de la democràcia coixa que tenim a les direccions dels sindicats, massa fàcil, més o menys com quan els nostres companys i companyes al centre ens diuen que els delegats/des i comitès d'empresa no serveixen per res.
Ara mateix a UGT estem fent un referèndum vinculant sobre l'Acord que hem signat amb CCOO i Foment, i la gent no sembla gaire emocionada, francament.
L'anàlisi que fas, Isidre, crec que queda coix si no inclou una valoració de les misèries del nostre col·lectiu a nivell global.
Així i tot, nosaltres tenim clar que hi haurà referèndum abans de signar qualsevol acord i que si no signem hi haurà mobilització, encara que tornem a ser tu i jo i quatre gats més.
Perquè si no signes un conveni però després no mobilitzes ningú, com ha passat fa ben poc, de què serveix un sindicat?
ResponEliminaUn cop signat el conveni amb absoluta majoria,sense consultar ni a la pròpia estructura del sindicat, a qui collons vols mobilitzar? i per aconseguir què?
ResponEliminaNO mobilitza qui vol, sino qui pot.
NO a la signatura de cap conveni sense consulta!!!
Elfocpurifica