Sembla altament probable que el 24O hi haurà convocatòria de
vaga per part dels tres sindicats de la concertada, les pàgines web de dos d’ells
així ho confirmen i suposem que el tercer també acabarà de fer-ho públic en
breu. Per començar i per reanimar un col·lectiu acomodat en l’immobilització, no
estaria gens malament un cartell comú per certificar als centres que es tracta
d’una convocatòria conjunta i per indicar el compromís de totes tres
organitzacions i de l@s sev@s afiliad@s
i delegad@s en ella.
A partir d’aquí, també és molt important poder generar la
sensació que en aquesta ocasió sí que val la pena fer un sacrifici. En primer
lloc, de cara als que ja l’han fet en més d’una ocasió (p. e. vagues generals)
i han acabat valorant que, amb la ínfima que incidència que han tingut en el
sector, potser no compensava fer-la. També, per arrossegar a algunes persones
que sovint han manifestat que una vaga general no, però una de sector i
convocada unitàriament per tots els sindicats del sector, sí; o a d’altres que han
preferit no significar-se davant de titulars quan la majoria no convida a
fer-ho.
I aquesta sensació de ara sí, s’ha de generar, i les tres
organitzacions sindicals són corresponsables d’intentar fer-la possible i han
de oferir mostres inequívoques d’una feina colze a colze amb aquest objectiu.
Si no és així, no cal ser gaire pessimista per imaginar, una vegada més, una
vaga a la concertada casi imperceptible.
Aconseguirà generar aquesta sensació, per posar exemples, la
convocatòria en solitari d’assemblees de zona que prepara CCOO? O el cartell de
la federació estatal com únic contingut de la notícia de la convocatòria a la
web d’USOC? O la indefinició de l’UGT? No ho crec!
Isidre, hi haurà convocatòria conjunta dels tres sindicats. Anem per bon camí, tot i que la vaga serà difícil, com ho és també a la pública. T'adjunto el butlletí de convocatòria del nostre sindicat.
ResponEliminahttp://www.ugteducacio.cat/MOBILITZACIONS/Convocatoria_vaga_24O.pdf
És clar que serà difícil, avui he parlat amb una permanent del sindicat majoritari que donava per fet que al seu territori (Terrassa) no faria vaga ningú, serà pels esforços que hi posen perquè no sigui així! Ja sabem el que passa a la concertada... Una part important de delegad@s és pura ficció, només hi són per evitar una veritable representació i no mouran ni un dit per aconseguir una incidència significativa. Per això caldria forçar, per part dels dos altres sindicats, a que tothom quedi retratat i la millor forma seria amb una clar plantejament d’unitat d’acció, que vagi més enllà d’aquesta convocatòria.
Elimina"Oído" permanents despistats: a Terrassa, des de CCOO, hem patejat centres, hem enviat informació, hem fet xerrades sobre la LOMCE exclusives per a la concertada,... El resultat final, el millor en molt de temps: més de 200 docents han fet vaga, amb forta incidència en alguns centres (fins i tot algun amb una quarentena de vaguistes i algun altre amb serveis mínims). A la mani en vem saludar uns quants.
EliminaCal treballar per la unitat d'acció més enllà de les discrepàncies hagudes (conveni de concertada), presents (conveni d'EE, repetint la jugada de les renúncies) i, segurament, per haver: les disparitats i les crítiques no deixaran d'existir. Però (i això sembla que no tothom ho acaba d'entendre) una cosa no treu l'altra: 1) Estem condemnats a la unitat d'acció. 2)La unitat d'acció no significa silenciar res ni a ningú.
I, és clar, a alguns permanents cal recordar-los que la unitat d'acció comença per ... l'acció.
Albert Llargués
Només quinze dies després de la vaga contra la LOMCE i les retallades, dos dels sindicats convocants, USO i UGT, avalen novament les retallades passades i futures en conveni, en aquest cas el conveni d’Escoles d’Educació Especial. Es repeteix la jugada que ja vàrem viure a la concertada “ordinària”: vinculació dels sous als mòduls i suspensió del premi de fidelitat sense que aquestes clares renúncies tinguin justificació suficient ni contrapartides per als treballadors i treballadores afectats. http://educacio.ccoo.cat/2013/10/escoles-especials-ccoo-diem-no-la-firma.html
ResponEliminaJa és trist que un sindicat -el què sigui- jugui com a argument fonamental amb la por i l’amenaça de “quedar-vos sense conveni i anar al conveni estatal”. És més trist quan la pèrdua d’ultractivitat del conveni no només està mancada de fonament jurídic sinó que es desmunta davant de repetides sentències contràries en casos semblants. http://educacio.ccoo.cat/2013/10/educacio-especial-full-dactualitat.html La mateixa Audiencia Nacional ha sentenciat que els convenis que contemplen la seva pròrroga fins a la signatura d'un de nou seguiran vigents, malgrat haver-se consumit l'any previst a la reforma laboral i no haver-se renovat per desacord en la negociació.
http://economia.elpais.com/economia/2013/07/24/agencias/1374673061_696960.html Per tant, s’està renunciant a sous i drets de manera tan clara com innecesaria.
Pel que fa al premi de fidelitat, UGT i USO vàren al•legar que el deixaven en suspens per causa de la premura de temps amb què calia signar el conveni (moltes demandes dels afectats esperaven als Jutjats), però que de cap de les maneres s’extingia sinó que “immediatament” acordarien amb les Patronals un nou redactat. 9 mesos després i sense cap altra pressa que no sigui autoimposada, es repeteix a l’educació especial la mateixa renúncia al premi de fidelitat. UGT i USO no han tingut temps en tots aquests mesos de pactar amb la patronal la ratificació o modificació del premi de fidelitat? Aquesta “empenta negociadora” és la que ens espera novament, d’aquí a no res, a la concertada ordinària?
Tothom diu estar a favor de la unitat sindical. Però alguns -bons minyons- prefereixen fer pinya al voltant dels interessos de les patronals, renunciant a la defensa dels nostres sous i drets. En aquesta processó, n’hi ha que es senten importants, reconeguts o còmodes acompanyant les autoritats “sota pal•li”. A nosaltres, sentint-ho molt, no ens hi trobaran per molt que això ens costi acabar exiliats (dels despatxos on realment es pacta el nostre futur) o a les catacumbes (dels centres).
I ara ve, potser, quan alguns respondran amb picabaralles estèrils, llençant tinta com ho fa el pop, però sense arguments que contestin sense embuts ni enganys a la pregunta clau: tantes renúncies perquè o a canvi de què?