Després del
desagradable ball de bastons entre sindicats propiciat per la signatura el conveni,
aquest bloc va preferir guardar silenci una temporada, però una convocatòria de
vaga per al proper 24 d’octubre, en aquest cas per part de la Plataforma Estatal
per l’Escola Pública, de la qual formen part, entre altres organitzacions, les
federacions estatals d’ensenyament de CCOO i UGT, ha propiciat un retorn
temporal.
Com és habitual, a l@s treballador@s de la privada concertada d’aquests dos sindicats se’ns plantejarà la disjuntiva de si aquesta convocatòria va amb nosaltres o no. Per un costat, el nom de l’entitat convocant no deixa cap mena de dubte, la convocatòria va adreçada exclusivament a l’ensenyament públic, a l@s treballador@s de centres de titularitat pública. Però, per l’altre banda, els objectius de la mobilització (contra la LOMCE i les retallades en educació) interessen també a l@s treballador@s de centres de titularitat privada i sostinguts amb fons públics.
De entrada, sembla que una mobilització contra la LOMCE i les retallades hauria d’incloure tots els sectors i no hauria de concentrar-se només amb l’ensenyament públic. És evident, també, que tant a UGT com a CCOO hi han afiliad@s tant d’un sector com un altre. Aleshores, perquè la convocatòria no es fa des d’una plataforma que inclogui també l’ensenyament de titularitat privada sostingut amb finançament públic? Amb les mobilitzacions del MUCE i de la samarreta groga passa exactament el mateix. En altres paraules, l@s treballador@s de la privada concertada, per un costat, ens apliquen les mateixes retallades que l@s company@es de la pública, però, per una altre, restem exclosos, de facto, dels moviments “unitaris”. I, a sobre, si se’ns acudeix defensar la participació conjunta de pública i privada, ens toca rebre per totes bandes: per alguns companys de la pública, especialment d’un sindicat corporativista, no hi tenim lloc; per alguns companys de la concertada, especialment d’un sindicat també corporativista, directament estem en contra de la privada.
I aquí està el punt cabdal d’aquesta qüestió: la LOMCE i les retallades en educació mereixen una resposta contundent per part de tots els sectors afectats. L@s treballador@s de la concertada en patim i patirem igualment els seus efectes (o més, a l’estar sotmesos als avantatges que les empreses han aconseguit amb les reformes laborals), però una vegada més ens veurem abocats a la desmobilització gràcies al seguidisme que els sindicats anomenats de "classe" (UGT i CCOO) mantenen en front dels sindicats que defensen interessos clarament corporatius i que són majoritaris tant a la pública com a la concertada.
El resultat és que, tant UGT com CCOO, han dimitit fa temps de defensar per igual a l@s treballador@s de l’ensenyament en general, per poder competir respectivament, amb USOC a la privada i amb USTEC a la pública, alimentant el suposat antagonisme entre els interessos de l@s treballador@s dels dos sectors. I així ens va a tots plegats. (continuarà)
"La pèrdua de poder adquisitiu arribarà al 23,45% des que al 2010 comencessin les retallades. En termes quantitatius els docents de la concertada hem sofert un espoli d’entre uns 12.500 € a primària i uns 16.600 € a secundària. Això sense considerar aquells companys i companyes que no cobraran el premi de fidelitat. Totes aquestes retallades han estat beneïdes per les patronals, el Departament d’Ensenyament i els sindicats UGT-USOC"
ResponEliminaButlletí CCOO d'avui mateix. No sembla que hi hagi voluntat de millorar les relacions entre els sindicats.
I davant la llei Wert i les retallades, i els acords confederals, no seria normal que UGT i CCOO a la concertada treballessin junts?
EliminaNo tenim cap interès en el soroll dels bastons i dels picarols sobretot si, lluny de la bonica cultura popular, serveixen únicament per a picabaralles fraticides i fútils i, sobretot, si ens allunyen del debat sobre el fons de la qüestió: la vinculació dels nostres sous als pressupostos del Departament per molt retallats que estiguin (el 2014 Sant Tornem-hi), la “suspensió” del premi de fidelitat i la renúncia a totes les altres reivindicacions per al X Conveni. I, el que és pitjor, totes aquestes renúncies a canvi de res (o, si més no, de res de bo per als treballadors de la concertada). La pèrdua d’ultractivitat del conveni, com s’està demostrant sentència rere sentència, era una amenaça tant indigne com falsa.
ResponEliminaPlenament d’acord en què les agressions als drets i als sous dels treballadors, incloses les agressions als treballadors de l’ensenyament (LOMCE, retallades,...), mereixen una resposta conjunta, unitària, contundent perquè i tant que ens afecten! A CCOO estem en aquesta lluita de classe de manera inequívoca, com estem per construir un servei públic d’educació constituit per centres públics i concertats que acabi amb l’actual model educatiu segmentat i dualitzat entre dues xarxes, posant fi a les discriminacions que provoquen en tota la comunitat educativa (alumnes, pares i mares, professorat i PAS). Res de corporativisme.
Ni hem dimitit de defensar per igual a tots els treballadors de l’ensenyament ni fem seguidisme de ningú, ni a pública ni a concertada. A pública, a diferència d’altres que mai han signat res, hem signat tot allò que ha suposat millores per als treballadors (plantilles, estadis,...) i ens hem oposat a tot el què ens ha perjudicat; per descomptat, no donem cap suport a qui veu en la concertada l’enemic a batre (“Ni un euro per a la concertada”) sense ni tan sols distingir entre empresaris i treballadors. A la concertada ens hem negat a signar el conveni perquè era una innegable i gratuïta pèrdua dels nostres drets. Potser a d’altres pertocaria explicar el seu seguidisme .... de les Patronals o, més ben dit, dels seus sectors i postulats més rancis.
Podem dimitir de càrrecs i permanències però mai de la trinxera. Ens alegra que tu també hi siguis i per molts anys. Encara que, en part, no compartim l’anàlisi.
Albert Llargués
Pel que fa al “debat sobre el fons de la qüestió” discrepo que el fons pugui ser un episodi recent com la signatura del conveni.
ResponEliminaEl fons de la qüestió, des de fa molt temps i en relació a CCOO, és la contradicció no resolta entre la defensa que fa el sindicat (en general, i no exclusivament la Federació d’Educació) de l’ensenyament públic i la defensa dels interessos de tot@s l@s treballador@s del sector d’educació. Qualsevol persona amb sensibilitat i compromís social, començant per mi mateix, estaria d’acord amb defensar, per principi, un ensenyament públic de qualitat. Però això és un principi comú de tota la CONC i de la confederació estatal de CCOO. L’altre qüestió és que la Federació d’Educació ha de defensar els interessos de tot@s els treballador@es (potser algun buròcrata em corregirà i dirà que només l@s afiliad@s!) del sector i ens podem referir a molts episodis recents que no ha estat així. És més, sempre que ha existit una problemàtica comuna (la LEC, la LOMCE...) s’ha impulsat un mobilització exclusivament de la pública (MUCE) i en defensa de l’ensenyament públic. Com ara mateix, que se’ns convidarà probablement a fer una vaga, perquè serà decisió del Consell de la Federació, convocada per una plataforma per l’escola pública. I a partir d’aquí haurem de escoltar als centres la vella cançoneta de que a CCOO estem contra la privada, en general, i que per això no podem defensar els interessos de l@s sev@s treballador@s. Davant la LOMCE i les retallades, com en altres ocasions, caldria una convocatòria tant per la defensa de l’ensenyament públic com per la defensa de tots l@s treballador@s que les patim i les patirem. O, ¿que no es prou greu per a nosaltres, de la concertada, que les titularitats augmentin la seva capacitat de fer i desfer i que tota aquesta política a “favor de la privada” (de la patronal) anirà en contra dels nostres drets i condicions?
Aquesta és la qüestió de fons, apreciat Albert...
Isidre Teixidó
La vaga del 24N la Convoca la Plataforma Estatal Para la Escuela Pública. A Catalunya la convoca el MUCE, integrat bàsicament per associacions que no s'hi juguen el sou i sindicats d'estudiants que proposen tres dies de vaga (tampoc s'hi juguen res). Per més INRI la convoquen des de Madrid, i tots els sindicats corrent a plegar el genoll no fos cas que sortissin moguts a la foto! Algú recorda el seguiment de menys del 30% de la darrera vaga contra la LOMCE? A què juguem?
ResponEliminaEn parlar de "El debat sobre el fons de la qüestió" feia referència únicament a les darreres (i tant de bo fossin les últimes) picabaralles entre les federacions d'ensenyament d'UGT i CCOO, on el problema no és la trifulca en sí sinó allò que aquesta expressa: una discrepància de fons sobre un estil de fer sindicalisme que no compartim en absolut i que es tradueix en la dimissió (aquesta sí) de bona part de la lluita sindical i en la renúncia a defensar fins on sigui possible els drets reconeguts en un conveni amb falsos pretextes. Aquesta dimissió i renúncia impliquen directament la pèrdua d'alguns drets que tant ens ha costat aconseguir, malmetent el patrimoni d'aquells que ens han precedit en la lluita.
ResponEliminaMalauradament, la cosa no s'acaba aquí i ara, a l'educació especial, veurem què passa: molt em temo que els indicis d'acceptació per part d'UGT i USO de la regressiva proposta patronal es traduiran en una nova i gratuita renúncia. A sobre, probablement, haurem d'escoltar improperis cap a la nostra organització - com va passar amb la no signatura del conveni de l'ordinària-. Aleshores, qui s'estranyarà de que tornin les picabaralles? "El fons de la qüestió" no és qui és més eixerit ni qui té una retòrica més bonica de cara a la galeria, no és qui té més delegats o permanents (ai! les estructures!) sinó qui fa realment què i quines en són les conseqüències... Per les seves obres els coneixereu, oi?
Respecte al rerafons del teu altre fons, no puc pas pretendre que la posició de tots els afiliats, quadres, delegats i simpatitzants de CCOO respecte a la concertada i als què hi treballem estigui resolta eternament i sense cap contradicció -com no ho està, en absolut, en altres sindicats de classe-. Però no tinc cap dubte de què les contradiccions històriques a les què et refereixes han estat de fa temps força resoltes a nivell organitzatiu i les distorsions que hi puguin haver han quedat en un àmbit estrictament personal, residual i sense capacitat real d'incidència en el conjunt de les CCOO -si més no a Catalunya-. La pràctica totalitat dels escrits, comunicats, resolucions, posicionaments de la Federació d'educació i, més enllà, de la CONC sobre qualsevol aspecte lligat a l'educació (propostes per a la LlEC, la LOMCE, analogia, estadis, valoració de l'actuació del Ministeri i de la Conselleria,....) són clars en la defensa d'un servei públic d'educació no dualitzat i en la lluita pels interessos de tots els treballadors de l'ensenyament. Els he sentit i llegit hores i hores i ni la Montse Ros ni en Joan Carles Gallego, com a màxims representants de la Federació i de la CONC, presenten "fisures" en aquest sentit. Potser comença a ser hora de pensar que als més alts nivells no n'hi ha...
Altra cosa és, i cal reconèixer-ho, que qualsevol lluita (no només a l'educació) i les consecucions que comporta són deutores de qui les promou, mou i guanya, com les pròpies organitzacions combatents en són dels seus afiliats i delegats i de la capacitat d'incidència que tinguin en un sector determinat. En aquest sentit, la participació i la combativitat (inclosos els nivells d'afiliació) de la concertada estan molt lluny del què tu i jo voldríem i molt més a prop del què a les Patronals i als Governs de torn convé: aquest fet no és indiferent a les dinàmiques sindicals internes i externes que es generen perquè, com deia W. James, cap diferència no és indiferent.
EliminaTot i així, crec també que cal treballar per la unitat no només amb els companys de pública sinó de la resta de sectors de l'educació i, més enllà, del conjunt dels treballadors del país i del món. A la concertada estem excessivament centrats en allò que ens singularitza i en la vella polèmica pública-privada que serveix al "divideix i venceràs" i, al capdavall, a interessos que ens són aliens (quan no contraproduents). Per això, els pocs sindicalistes que perseverem hem de ser menys melicocèntrics i més, molt més, desacomplexats: demanem allò que és just, allò que és nostre, allò que ens cal i allò que mereixem (plena analogia i jubilació als 60 inclosa) però no per comparació pueril amb ningú sinó, precisament, per justícia, propietat, necessitat i reconeixement.
Em sembla que aquesta és una més (no pas l'única) de les grans qüestions de fons, apreciat Isidre...
Salutacions fraternals,
Albert Llargués
Zzzzzzzzzz
ResponEliminaAlbert, la sentència recent en relació al pacte d'eficàcia limitada a la no reglada, que desestimava un per un TOTS els vostres arguments, venia a dir una cosa fonamental: confoneu la llibertat sindical amb l'acceptació cega per part de tots els agents socials dels vostres punts de vista. Ho diu literalment, no m'invento res. Adjunto fins i tot l'enllaç amb la sentència íntegra:
ResponEliminahttp://ugteducacio.cat/privada/Sentencia%20no%20reglada.pdf
Sorprèn una mica la manca absoluta d'autocrítica; em sembla evident que si som on som és perquè tots tenim alguna cosa per retreure'ns, també nosaltres. Pel que fa al tema del conveni i a les renúncies gratuïtes, a les acusacions fresques d'aquesta setmana en el sentit que som còmplices de les retallades, ni les hem respost ni ho farem. Tal com vam dir en el moment de la signatura, la recuperació de les retallades i del Premi de Fidelitat dependrà del Departament. Espero veure entre les reivindicacions de la vaga del 24O aquests dos punts (mode ironia activat). De moment en tots els fòrums "unitaris" reunits fins ara que tots coneixem prou bé ens hem quedat sols demanant la inclusió franca, oberta i pública de les reivindicacions legítimes de la concertada en les protestes del 24O i futures..
A l'educació especial signarem allò que la nostra afiliació i delegats creguin oportú i espero i desitjo que fareu el mateix.
Un dubte m'assalta... Quan no signes un conveni i no mobilitzes ningú, ni tan sols els teus, no creus que tens un problema? Jo crec que sí.
No sembla una bona divisa presumir de la fragmentació del conveni de l’ensenyament privat de Catalunya en altres convenis i pactes que empitjoren les condicions dels treballadors i treballadores afectats i que es redacten al gust i regust de les Patronals respectives. La reflexió ve a mostrar una cosa fonamental: confoneu la llibertat sindical amb l’acceptació (cega?) dels punts de vista de les Patronals, renunciant a defendre allò que d’altres, amb anys de lluita, havien guanyat, renunciant a drets adquirits a canvi de res (o de res confessable) i, fins i tot, entrant en contradicció amb el què vosaltres mateixos havíeu dit i escrit ben poc abans. Només cal mirar tots els vostres butlletins i proclames del 2012 (especialment significatius resulten el 467 de gener i el 471 de febrer –criticant a la USO el què vosaltres acabaríeu fent mesos més tard-,...).
EliminaSi parles d’acceptació de la llibertat d’opinions (sindicals incloses), de crítica i d’autocrítica, mira cap a un altre costat. Lliure pensador i crític com soc, he formulat públicament i sense embuts les meves discrepàncies sense preocupar-me de conveniències, interessos i càrrecs. No tothom pot dir el mateix. Malfio de la puresa, que és el vidriol de l’ànima, i defujo els tres mots que enclouen “Tota la veritat” sobre no importa què, ja que aquesta tríade conforma les deus del dogma (que ningú les cerqui a Mediona).
Jo no he dit ni diré que les retallades hagin estat cosa vostra però sí que, contradient-vos de manera flagrant, us les heu empassat. Com bé escrius: “Tal com vam dir en el moment de la signatura, la recuperació de les retallades i del premi de fidelitat dependrà del Departament”. Aquests eren els motius pels quals us negàveu a la vinculació a mòduls i a la suspensió (sense ni tan sols condicions ni terminis) del premi de fidelitat. Igual que CCOO ... fins la gran renúncia d’UGT amb regust de traïció. La llibertat sindical empara la nostra opció on molts ho veiem així. Aquest és el debat que des de gener veu defugir: la resta són picabaralles inútils que serveixen només a alguns com a cortina de fum i esmorteïdor de remordiments de consciència (sindical i de classe, és clar).
A l’educació especial, el sindicalisme no és especial: esperem que no torneu a signar renúncies gratuïtes i, pel que fa a la veu d’afiliats, delegats i simpatitzants, que no torneu a passar del no rotund (avalat pel 83% dels vostres consultats el gener del 2012) al sí, oi tant! (avalat per una gran majoria aconseguida amb tants esforços el febrer d’enguany). Per descomptat, nosaltres sempre recollim i no censurem la veu de la nostra afiliació i dels delegats, ni foragitem discrepants.
Un dubte m’assalta... Quan representant més del 86% de la concertada (més delegats vol dir més permanents, més acció sindical, més capacitat de fer arribar les pròpies informacions i posicions, ...) mobilitzeu molta menys gent que aquells que tenim un escàs 14%, quan tota aquesta estructura (burocràtica o no) no aconsegueix sinó subscriure un conveni que compleix totes les exigències de les patronals a canvi de gairebé res (i d’això us en feliciten obertament), no creus que s’està tocant fons?
Per cert i per acabar, a les mobilitzacions que convoquem des de CCOO, no sempre som molts però tampoc cal ningunejar-nos: per això ja tenim als delegats del Govern de torn.
Per part meva, ha passat ja el temps d’aquest debat i no crec que hi hagi de gastar més energies. Ara queda donar-se tot a l’exemple i, en poc temps, bastir una acció més decidida, ferma, conseqüent i unitària. Vistos els precedents, no tinc la més mínima esperança en què ens hi podem retrobar però m’agradaria. Sobren ressentiments i falta lluita quotidiana i sense divismes per aquells a qui tots diem defendre i que estan com més va més putejats i més desemparats.
Retrets i més retrets
EliminaExtractes de la sentència:
ResponElimina“... de la libertad sindical se deduce también la posibilidad de pluralismo sindical, y por ello la existencia de otros sindicatos también facultados para negociar conflictos colectivos.”
“la entidad recurrenta conservó la posibilidad de conseguir sus objetivos en la negocia
ción colectiva, y no puede convertir la obligación de negociar, ni en un deber de aceptar unas determinadas reivindicaciones, ni en una prohibición de aceptar otras reivindicaciones.
“...no puede monopolizar el sindicato CCOO el derecho a la negociación colectiva en defensa de sus intereses...”
Una altra reflexió bàsica: confoneu allò que es legal amb el què es just (ja no diguem amb el què és ètic) donant aval als mateixos que, amb tot el pes de la legislació vigent, han sentenciat en contra dels nostres drets sense prendre's la molèstia ni de presentar proves:
Elimina- Es tracta de debò d’una crisi i no d’una estafa?
- La manera de sortir-ne és retallant despesa? Vegeu el nou informe d’Intermon Oxfam “La trampa de l’austeritat”
- Realment els pressupostos de la Generalitat han minvat? Doncs resulta que del 2010 al 2012 han pujat en més de 1.000 milions (+3,1%) mentre que els d’Ensenyament han baixat en 721 milions (-13,57%)
- Suposant que s’hagués hagut de retallar, calia fer-ho just en les partides dedicades a l’estat del benestar?
- ...
Totes aquestes proves van passar per alt aquells a qui, quan us convé, doneu tant de crèdit.
Al meu parer, són moltes més les coses que tenim en comú, la pública i la privada. Resulta que patim l'autoritarisme, (uns per part de l'Administració i altres per part de la patronal), patim indefensió davant la inspecció de treball, no es compleix la llei de prevenció de riscos laborals ni de lluny a CAP escola ni pública ni privada, etc, etc, etc. I en comptes d'unir la força de les treballadores/rs, què s'està potenciant des del sindicalisme???????? On és el debat profund?
ResponEliminaRosa
Tens tota la raó!
EliminaAlbert