QUE DIFÍCIL (O QUE FÀCIL) ÉS POSAR-SE D'ACORD

Ja s’ha signat el conveni de la concertada. No és un bon conveni, a part d’algunes concessions al PAS, en salari i horaris, i alguna coseta més, suspensió del premi de fidelitat i vinculació de les taules salarials als mòduls del concert a canvi de res. No és gens estrany que alguna patronal (FECC) feliciti públicament la “responsabilitat” dels sindicats que l’han signat. Les patronals han aconseguit els seus objectius i es treuen de sobre qualsevol reclamació en relació al premi de fidelitat i a retallades passades, presents i futures. En canvi, per part dels treballadors/es, ens haurem de conformar amb el consol de no haver perdut encara més drets, ja que amb l’excepció dels dos objectius immediats de les patronals en la negociació, tot queda igual.

No és un bon conveni, però tampoc no és el pitjor, més aviat és el menys dolent possible donades les circumstàncies. Aquestes no fan referència a les condicions objectives de la negociació, situació de crisi i atac generalitzat als drets de treballadors, sinó a les condicions subjectives, al paper que ha interpretat la representació sindical en els darrers mesos de negociació.

El passat mes de setembre, els tres sindicats de la concertada van fer públic un manifest on entre altres s’afirmava:

No es pot fer caure la responsabilitat de la situació econòmica del país de forma exclusiva en els drets dels treballadors, retallant el seu salari i en un retrocés de les condicions laborals. Preveiem que les organitzacions patronals tenen intenció d’esgotar la vigència del conveni per imposar unes condicions a la baixa que significarien el retrocés de dècades en les condicions laborals dels milers de treballadores i treballadors del nostre sector.

Per tot això, iniciarem una sèrie d’accions que tindran com a límit temporal l’inici de la propera primavera.

Sembla que la negociació s’ha dut a terme i, sorprenentment, no ha calgut iniciar la sèrie d’accions anunciada, perquè els efectes de la crisi han recaigut exclusivament sobre els treballadors amb el conveni signat a la mà. Davant la nul·la pressió sindical (no hi ha hagut cap mobilització ni iniciativa unitària en tots aquests mesos), encara hem tingut sort que les patronals no hagin aprofitat l’oportunitat per empitjorar més les nostres condicions laborals. Per això, donada l’actuació dels tres sindicats en els darrers mesos, el conveni signat és el menys dolent dels possibles.

A sobre, tal com estan les coses en les relacions mútues entre les organitzacions sindicals del sector, es fa difícil creure que la negociació del proper conveni, que les parts han acordat iniciar de forma immediata segons disposició del mateix conveni, obtingui millors resultats des de l’òptica dels treballadors/es. Sobretot si els que haurien de defensar els nostres interessos segueixen defensant els seus propis interessos com a buròcrates sindicals i segueixen sense posar-se d’acord a l’hora de negociar. Haurien de retornar una temporada a les escoles, allí, en les qüestions del dia a dia de cada centre, és molt fàcil arribar a acords amb companys/es d’altres sindicats.