Al butlletí de la FECC de mitjans
de maig, en un apartat titulat “El valor
del lloc de treball”, hi trobem un crida a valorar l’estabilitat laboral,
més enllà del empitjorament de salaris i condicions, com element de motivació,
ja que les retallades, en general, i l’augment de ratio poden suposar acomiadaments.
A les persones que depenem d’un
sou per sostenir a la família no ens cal que ens recordin el valor de poder
treballar. Però, el que diu en el paràgraf immediatament posterior
és indignant: “Hem viscut uns anys de
miratge fins a creure’ns que cada any havíem de tenir més i se’ns exigiria
menys.” No tinc clar si la primera persona del plural es refereix només a
algunes persones, però el que és indubtable és que entre la gran majoria de
treballadors/es aquesta creença, si és que algú la té realment, no té cap
fonament racional.
Les creences racionals (per
exemple, creure que pot ploure si hi ha avisos del servei meteorològic o que el
foc crema) estan justificades a partir d’observacions més o menys
sistemàtiques. Creiem que el foc crema perquè fins ara sabem, per experiències
pròpies i alienes, que així ha succeït. Per tant, per a poder creure que se’ns
exigiria menys hauríem d’haver experimentat aquesta reducció de l’exigència. Però, a partir de l’experiència
dels darrers anys (1x1, plataformes digitals, ús de les TIC, sistemes de
qualitat, auditories, programacions i reprogramacions...), pretendre que
assentim la creença que se’ns exigeix
menys és tractar-nos de criatures sense capacitat d’extreure conclusions
racionals dels fets.
Precisament, els fets ens han
induït a creure que, si cada vegada se’ns exigia més, teníem el dret de tenir
més (sigui en salari o en millors condicions). Però, sembla que ara fins i tot
algú té l’arrogància de voler decidir el que creiem i hem de deixar de creure,
emparant-se en la crisi i les pors que aquesta genera en els que depenem del
nostre treball per viure.
I mentrestant, negociació
estancada i cap moviment sindical...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada