Demà, dimarts, assemblea del sector. A la web d’un sindicat, dels dos que convoquen, està anunciada la presència probable de convidats d’excepció: els secretaris generals de les dues organitzacions. Celebro que vinguin, si això serveix per apropar-se la realitat, habitualment amagada i poc assumida, dels treballadors/es de la concertada.
Però, em temo que aquest no serà l’objectiu. Dubto que facin un forat en la seva atrafegada agenda d’aquesta setmana per compartir i donar suport a la nostra problemàtica. Em sembla, que es voldrà aprofitar la convocatòria d’aquesta assemblea, sorgida de la situació generada per el trencament de negociacions del conveni, per fer un acte d’agiprop per la vaga. És molt respectable i convenient que es faci extensió de la vaga a un sector que habitualment no respon, però aquesta trobada no ha estat convocada per això.
L’assemblea, principalment, hauria de donar la paraula als que estem treballant als centres, per intentar generar una dinàmica de base que obligui a les patronals a seure a negociar amb una disposició més coherent amb el que diuen en un darrer comunicat, on es queixen de la retallada del 3% a pagament delegat que elles mateixes ens voldran aplicar automàticament.
Que sigui així, o que es converteixi en pura emissió d’informació amb la actuació estel·lar de les patums al final, depèn dels que hi anem amb ànim de participar.
Isidre, des d'UGT hem enviat correus a tots els delegats/des demanant a la gent que vingués a defensar les seves propostes, però de moment no n'he rebut gaires. A la concentració del dia 22 ja vas veure l'assistència: tendint a zero.
ResponEliminaLa presència de les "patums" dos dies abans de la vaga és una oportunitat pel ressò mediàtic que tant ens costa aconseguir. Segurament tant l'Álvarez com en Gallego, a dos dies de la vaga general, podrien passar la tarda amb col·lectius força més mediàtics que nosaltres. No menyspreem el seu esforç.
Et dono tota la raó, si ens donen la paraula, per protestar i per participar, i no l'aprofitem, ja no en podem culpar els sindicats.
Sempre he fet molta autocrítica tant quan era a CCOO com ara, però francament crec que estem fent les coses bé. Si la gent no respon, és a ells a qui cal demanar responsabilitats.